Crítica
música
Little Steven, escola de rock
“Hi ha cap mestre a la sala?”, preguntava Little Steven abans d’interpretar Education, tema seu del 1989 recuperat per al flamant Summer of Sorcery (2019). Hi van haver unes quantes mans alçades, però també el convenciment que, si dilluns a l’Apolo hi havia un docent, aquest no era altre que Steve Van Zandt, artífex d’un programa educatiu basat en la història del rock que el guitarrista de la E Street Band, sempre que pot, s’esforça a divulgar entre pedagogs de diferents països i protagonista, amb The Disciples of Soul –catorze músics en escena!– d’una lliçó sobre la història i els poders del rock i el soul, entre d’altres matèries, així com d’una veritable classe magistral de com continuar traspuant entusiasme a l’escenari a 68 anys.
Steven, al capdavant d’una banda notòriament més rodada que quan la vam veure debutar a Barcelona fa dos estius al Cruïlla, va reverenciar en dues hores i mitja de bolo ídols com The Youngbloods, Southside Johnny & The Asbury Jukes i els compositors del Brill Building; va deixar constància de la seva passió per algunes de les músiques més calentes que s’han escoltat mai als carrers de Nova York (Party Mambo, amb explosius esbufecs llatins, i Vortex, amb juganers arranjaments de pel·lícula de blaixploitation), i va defensar les seves moltes militàncies (I am a patriot va ser dedicada a la sueca Greta Thunberg, nova icona de la lluita contra el canvi climàtic, i Sun city va recordar-nos el seu activisme, als anys vuitanta, anti-Apartheid) amb la certesa que no hi ha armes més poderoses que la música i l’educació. Un concert èpic, impactant, aclaparador i de celebració. Tota una lliçó!