Què escriu, el coreògraf?

Mercat de les Flors, Institut del Teatre i Editorial Comanegra han creat la col·lecció Paragrafies, per donar una nova finestra als coreògrafs. Cesc Gelabert defineix El que m’agradaria que la dansa fos com “el llibre”. Sense ser una autobiografia, recull pensaments de fa 50 anys sobre el seu ofici i la seva passió. Amb l’edició a càrrec del periodista especialista en dansa Joaquim Noguero, es divideix en dos blocs en què fa anàlisi del moviment i també anàlisi del moviment de la vida. Per Gelabert és important que el llibre arribi al públic, que defineix com “l’artista del veure”.

A hores d’ara, ja està molt avançat el segon número de la col·lecció que elaboren Pere Faura i la periodista Bàrbara Raubert. Faura celebra les aportacions de persones de fora del seu entorn professional (que provenen del món de l’economia, la indústria o la dramatúrgia). Bona part del llibre s’ha fet mantenint la reivindicació de la discoteca com a centrifugadora de moviments i reflexions. Per això, Faura responia a Raubert amb àudios des de la discoteca, en què “també apareixen reflexions interessants”. Faura, amb 40 anys acabats de complir, s’acomiada de la dansa per saltar a a nous formats a través de la seva productora La Diurna. El coreògraf també reivindica l’univers dels zombis perquè, com els ballarins, no parlen, es mouen en massa “i el millor que pots fer és fugir-ne!”

Gelabert admet que, durant anys, ha volgut traslladar tot el seu univers a un web, però que ha estat impossible desenvolupar-ho econòmicament. El format de llibre l’ha obligat a tornar a repensar-se. Faura i Raubert ja avancen que els àudios de la disco es convertiran en un canal de podcasts, més endavant. Cada any, apareixerà un nou volum de Paragrafies. María Muñoz, Marina Mascarell i Andrés Corchero són altres creadors convidats a plasmar el seu univers en un llibre, els pròxims anys. Paral·lelament, el Mercat de les Flors i l’Institut del Teatre mantenen la col·lecció Cos de Lletra, dedicada a publicar assajos de la dansa.