Cohen, deixant ja entreveure un final pròxim, admetia davant del públic del Sant Jordi, ara fa quatre anys, que no sabia “quan ens tornaríem a veure”. I no ens vam tornar a veure més. Quedava, però, una relació amb Catalunya prou constant i duradora, reflectida en els vuit recitals que va oferir-hi entre el 1974 i el 2012 (tots a Barcelona menys un a Cap Roig, l'estiu del 2009) i un ambiciós espectacle d'homenatge orquestrat pel seu gran estudiós a Catalunya, Alberto Manzano: Acords amb Leonard Cohen, amb participació, entre altres, de Toti Soler, Gerard Quintana, Duquende, Jackson Browne i John Cale. Inevitable, d'altra banda, no fer referència, quan es parla de la connexió entre el poeta i Catalunya, a l'adaptació de Suzanne signada per Josep Maria Andreu, que Toti Soler va incloure a Liebeslied (1972), i a la participació del multiinstrumentista aragonès, establert a Catalunya, Javier Mas en totes les gires de Cohen des del 2009. “Era extraordinari, un savi, molt treballador i amb un sentit de l'humor intel·ligentíssim”, deia ahir Mas a l'agència Efe. “Tenia fama de ser depressiu, però són romanços: et mories de riure, amb ell.”

Cohen va debutar a Catalunya amb dos recitals al Palau de la Música l'octubre del 1974. Recitals, com tots els que va oferir al país, que es van allargar quasi tres hores i en els quals el quebequès presentava l'imponent New skin for the old ceremony, el disc de Chelsea Hotel #2. El nombrós públic que hi va assistir va fer que les tres següents visites fossin ja al Palau d'Esports, on va cantar el novembre del 1980 i, després que el tour de Various positions (1985) passés de llarg, en dues altres ocasions: el 1988 (presentant I'm your man, un disc amb el qual la seva veu va adquirir nous matisos) i el 1993 amb The future sota el braç, mesos abans de convertir-se en el monjo Jikan i recloure's en un centre Zen.

Quan, ja en ple segle XXI, Cohen va tornar als escenaris, ho va fer amb un gran interès per part del públic jove, com es va fer palès en un concert seu al Festival de Benicàssim l'any 2008. L'estiu següent va actuar en un festival, el de Cap Roig, que ja havia estat a punt de dur-lo l'any anterior i al Palau Sant Jordi en dues ocasions: el dia que complia 75 anys (21 de setembre del 2009) i tres anys després. Cohen, amb el sentit de l'humor que apuntava Mas, va marxar de l'escenari –com solia fer en aquella època– fent saltironets mentre l'interior de 12.000 persones no s'havia refet (com, de fet, mai no es refarà) dels versos d'Hallelujah.