El ‘TBO' que va crear els tebeos

El març del 1917 va publicar-se la revista infantil TBO. Va néixer a Barcelona amb la voluntat de seguir l'estela d'En Patufet, però en castellà per poder abraçar el mercat de tot l'Estat. La publicació va anar evolucionant i va donar cabuda cada cop més a les pàgines d'historietes segons la tendència europea. Aquesta modernització va fer parar atenció a l'editorial Gato Negro, precedent de l'Editorial Bruguera, que el 1921 va publicar Pulgarcito, la revista emblemàtica de l'editorial.

TBO va marcar època a finals dels anys vint i durant els trenta, en què venia 200.000 exemplars setmanals, però també a la segona meitat dels cinquanta, en què va arribar a 350.000. Autors com Tínez, Opisso, Benejam, Urdà, Bernet Toledano i Sabatés; personatges com La Família Ulisses, Josechu el Vasco i Eustaquio Morcillón, i seccions fixes com Los inventos del TBO van captivar diverses generacions de lectors. Als anys setanta, TBO va intentar renovar-se perquè perdia la partida amb altres revistes de la competència com Mortadelo i va incorporar nous dibuixants i temàtiques relacionades amb la televisió. Als vuitanta va esdevenir una revista de dibuixants de la modernitat de l'època. La va dirigir Joan Navarro, que havia impulsat el neotebeo Cairo.

Aquesta llarga trajectòria ha estat recollida en el llibre 100 años de TBO, publicat per Ediciones B. L'autor de l'obra és l'especialista i historiador de còmic Antoni Guiral, que ha comptat amb la col·laboració del col·leccionista i gran coneixedor de TBO, el publicista Lluís Giralt, que ha repassat una per una totes les planes de la publicació. Això ha portat a algunes descobertes. Una és la data de la primera publicació. Fins ara es creia que era el 17 de març del 1917, però Giralt va descobrir en un text “humorístic” que havia estat l'11 de març. També s'han fet troballes relatives a un autor que fins ara no es tenia en compte a l'hora de parlar dels dibuixants que van fer-se càrrec de La Família Ulisses. I és precisament un d'aquests autors, Josep Maria Blanco, l'últim dels dibuixants clàssics de TBO, el que va acompanyar els autors del llibre en la seva presentació. “Mai vaig signar la sèrie, considerava que l'autor era Benejam i a mi, com a treballador de la revista, em tocava fer-la.”

Blanco va arribar a TBO l'any 50 i va haver de polir el seu estil per adaptar-se al de la revista. “Jo estava més influït per les revistes de Bruguera.” Toni Guiral va explicar la diferència entre les revistes de Bruguera i TBO. “Els personatges de Bruguera no tocaven amb els peus a terra, era com si fossin dibuixos animats. Els de TBO forçosament havien de tocar a terra.” Això va portar Blanco a realitzar unes vinyetes amb marcat sentit de la perspectiva.

El llibre ofereix una exhaustiva perspectiva cronològica de la revista, amb peces específiques de fets que van marcar la seva trajectòria. TBO va viure guerres i canvis de règim que van condicionar el seu funcionament.