Crònica
El conte no s'ha fos
David Cirici rep el premi Sterga per la seva novel·la ‘Molsa'
No eren ni bessones, ni germanes. Però ho semblaven. Tres noies italianes de vint i pocs anys es van apropar a Roser Capdevila per saludar-la. Eren estudiants de català i explicaven que de nenes havien estat lectores de Les tres bessones. Una anècdota? Potser sí. Però les anècdotes de la presència de la cultura catalana a Bolonya –que avui tanca portes– es van succeir com el relat d'un conte que encara no s'ha fos però es prou interessant per seguir-lo escoltant.
Com s'ha escoltat català a la fira, en què les diverses xerrades i taules rodones realitzades en català, amb traducció a l'anglès i a l'italià, han estat força concorregudes. Com la que ahir es va celebrar sobre Teo. El col·lectiu Violeta Denou, amb la seva presència a Bolonya completava amb Pilarín i Capdevila el tercet (o pòquer, segons com es miri) de grans dames de clàssiques contemporànies de la il·lustració infantil catalana. Però si hi ha una cosa que ha lluït a Bolonya ha estat l'estand de la cultura catalana promogut per la Generalitat catalana i valenciana, el govern de les Illes, el Llull, el Gremi d'Editors i l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana. Des de dilluns ha estat contínuament escenari de transaccions i negociacions. D'una banda, cites d'editors catalans amb estrangers i, per l'altra, trobades de tècnics del Llull amb editors de fora de Catalunya. “Els hem explicat la situació editorial del país i els ajuts que els podem oferir a la traducció, a la il·lustració, a la promoció d'autors”, explica Izaskun Arretxe, cap d'àrea de literatura del Llull. En aquest sentit, l'efecte d'aquesta proposta ha estat detectat pels editors. El director literari de l'editorial valenciana Bromera, Gonçal López-Pampló, explicava la seva experiència a la fira. “Venim a vendre des de fa set anys i de moment no hem notat més vendes pel fet específic que la cultura catalana sigui la convidada oficial, però sí que tots els editors estrangers coneixen els ajuts del Llull. I això pot fer acabar de decidir en cas de dubte. Un dels èxits internacionals de Bromera és la il·lustradora Rocío Bonilla. Les claus de l'èxit? “Segurament allò que fa que un relat i un dibuix pugui connectar amb sensibilitats de tot el món”, diu López-Pampló.
Montse Ayats, presidenta de l'Associació d'Editors en Llengua Catalana, valorava ahir un doble efecte de Bolonya: l'esperat de projecció externa dels autors catalans, “però també un efecte intern que faci que dins del país es valori molt més la literatura infantil i juvenil, que sovint sembla que no tingui el mateix rang”. En aquest sentit, es pronunciava el director de l'Institut Ramon Llull, Manuel Forcano, en destacar l'impacte internacional de Jordi Sierra i Fabra. “Sovint no considerem prou els nostres autors de literatura infantil i juvenil. “Sierra i Fabra va atraure ahir [per dimarts] 130 persones en la xerrada en què va participar”, va explicar Forcano, que va situar l'assistència entre 50 i 150 persones als actes organitzats a la fira per la institució que dirigeix. “L'organització de la fira ho ha valorat moltíssim i també el conjunt de la nostra presència, fins al punt que ha demanat col·laboració al Llull per establir una franquícia de la fira al Estats Units”, va dir. Els representants de totes les institucions representades estaven eufòrics, però la realitat els frenava l'entusiasme. “Ho sabrem de veritat quan l'any vinent el nombre d'editors catalans hagi augmentat a la Fira i quan el nombre de traduccions del catalans hagi doblat l'actual”, va afirmar Forcano.
Qui si es trobava exultant és l'escriptor David Cirici (Barcelona, 1954) en saber-se guanyador del premi Strega en la categoria de més de 6 anys per la novel·la Molsa. Ahir, justament, va tenir una xerrada en una escola amb alumnes que havien llegit la seva obra. El jurat del premi són escolars de l'edat a la qual va dirigida l'obra.” He rebut molta atenció mediàtica, fins i tot una entrevista de mitja hora per un programa de lletres de la RAI”, va explicar.
De moment, el conte de la literatura catalana infantil a Bolonya es troba en el punt que la sabatilla encaixa en el peu de la Ventafocs. I això augura una continuació feliç.