Cultura

Crítica

teatre

Incòmode desassossec

Lady Macbeth no troba la manera de netejar-se les mans de sang. La culpa la fa embogir. Sarah Kane serveix un desassossec similar amb Blasted. L’obra, estrenada en el Temporada Alta i ara fent estada al TNC, és d’una notable incomoditat per a l’espectador. Veure la fragilitat dels actors, transparents, sense més protecció que la cortina que els cobreix d’una intimitat en un habitació d’hotel sòrdida fereix i provoca un rebuig a l’espectador, commou. La directora, Alícia Gorina, no fa més que reforçar amb una quietud i uns silencis reveladors aquest quadre desesperat. La buidor, el cinisme dels personatges, els va enfonsant cada cop més avall, deshumanitzant-los, convertint-los en una mena d’animals víctimes d’un destí del qual, en realitat, se saben plenament responsables. La peça trenca amb els codis de la història, va traient capes de ceba fins a ensenyar un cor fosc, brut, inquietant. Hi ha incapacitat d’estimar? Potser aquest és l’únic bri d’esperança que projecta aquesta obra d’una jove Kane, de 23 anys, que debutava a l’escena.

El treball d’Arquillué, com el d’Ossó i el de Juanet, té una mínima pàtina de distanciament. Hi són des del seus cossos, des de les cantonades fosques personals, que ensenyen com un mirall les del públic. Per això incomoda. Kane (i Gorina) entenen el teatre com una acció que vol remoure. La directora ha utilitzat una fredor semblant a aquella d’Imatges gelades (Sala Beckett, 2012) i a la de Déu és bellesa (Maldà, 2017). Aquella gelor venia de la dramatúrgia escandinava. Ara, aquesta escena que glaça la sang batega des d’un Londres més cosmopolita, que universalitza el quadre. I el deixa obert.

Blasted
Autora: Sarah Kane
Directora: Alícia Gorina
Intèrprets: Pere Arquillué, Blai Juanet, Marta Ossó
Dijous 11 de gener (fons a l’11 de febrer) a la Sala Petita del TNC


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a

Crònica
lletres

Escriure és aventura

Venia convençuda Almudena Grandes a Barcelona lluny de la noia que va aconseguir el 1989 el premi La Sonrisa Vertical per Las edades de Lulú. En la introducció del pregó de Sant Jordi, Grandes va recordar...

Barcelona
 

Miró, l’origen

mont-roig del camp
 
JUAN FERRER
DIRECTOR DE LA 24A. MOSTRA DE CINEMA LLATINOAMERICÀ DE CATALUNYA

“Volem ser un pont professional entre el cinema català i el llatinoamericà”

LLEIDA
 
IMMA PASCUAL
PIANISTA, CANTANT, PROFESSORA DE CANT CORAL A L’EMM I DIRECTORA DEL COR GERIONA

“De petita cantava amb les finestres obertes i els porticons tancats”

Girona
 

Fira d’autor

girona
 

Violència de ‘gènere’

Barcelona
 

Obeses, en temps místics

BARCELONA
 

Primera carta d’amor

Girona
 

Anna Perera rep la I Beca N.J. Aragó

Girona