Arts escèniques

Crítica

dansa

Tendra com una abraçada fraternal

Divendres, el grup escolar reia per la relació especial entre pare i fill

La relació íntima d’un pare i d’un fill. Millor, encara, la relació d’un fill i el seu pare, ballant. Sigui en el joc continu, en la repetició, o en l’intercanvi de rols, tot flueix molt pur a escena i transmet una intimitat preciosa. La dramatúrgia és ben simple. I efectiva. Les accions, en la majoria de les situacions a partir del contacte que, si no es podrien resumir com una carícia, és perquè algunes parteixen del cop. Però és una caiguda que no fereix, feta amb la sensibilitat d’estar jugant, com qui fa pessigolles perquè l’altre es recargoli del riure, amb cura.

Hi ha d’haver una sintonia especial per ballar davant del públic. Podria haver-hi el perill que la repetició reduís l’autenticitat. Però, no feia gens aquesta sensació en la sessió matinal a les escoles de divendres. La canalla reia, sorpresa, per un contacte molt especial que el nen tenia amb el pare. David Ymbernon (un artista plàstic que trasllada a escena el seu univers de Latung La La, sovint al menjador de casa seva) permet que els fills puguin ser-hi. Però els dona una llibertat absoluta. Només juguen amb ell, si volen.

Deu ser preciós mirar pel forat del pany quin tracte pròxim deuen tenir els artistes amb els seus fills, en la intimitat (a Flexelf, Àngels Margarit ja advertia que vigilessin els pares amb les cortines el dia després que veiessin aquella obra perquè convidava a experimentar amb teles i textures). Certament, la societat occidental, tan estirada i amb aires de jerarquia, encara manté una distància entre els fills i els pares que no permet aquest apropament en el ball, de manera majoritària. Veure’ls jugar i ballar (dubtant si alguns instants estan oberts a la improvisació) genera una dolça enveja. La comunicació és franca; només limitada amb l’aparició del telèfon mòbil; una picada d’ullet al dia a dia familiar. Qui menysté una abraçada?

Des gestes blancs
Interpretació: Charlie Bouillet i Sylvain Bouillet
Divendres, 23 d’octubre, Fins avui. Sala OM Mercat de les Flors.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

llibres

Immigració obligada narrada pels protagonistes

Barcelona
opinió

Independent i acollidora

LaBGC
Artista

“Coneixes gaires escoles amb bons edificis i prou personal?”

girona
novetat editorial

Nova antologia de la poesia de Vicent Andrés Estellés

Barcelona
cultura

Mor la periodista Cultural Anna Pérez Pagès

televisió

‘Sense ficció’ estrena dimarts a TV3 ‘Qui va matar Cachou?’

Barcelona

Clara Gispert, canvi i plenitud

girona
festival

Convivència i músiques del món en el quart Festival Jordi Savall

Barcelona
Crítica

A la recerca de la tradició perduda