Allunyades dels ulls dels visitants, a la part més alta de la catedral, les setanta-vuit claus de volta són les restes més significatives de la decoració primitiva. Moltes d’aquestes claus de volta tenen un significat religiós i ortodox, però n’hi ha algunes que en tenen un d’alternatiu, una altra lectura a la llum dels coneixements no divulgats dels constructors de catedrals. Són destacables les de la capella de Sant Crist, amb referències alquimistes; la de sant Iu i sant Honorat, en què el primer sosté un llibre tancat a les mans i del seu cap surten unes flames, mentre un ocell negre vola cap a ell. Està rematada per dos caps idèntics, representant dues dames coronades, una referència al signe de Gèminis.

Moltes altres tenen continguts interessants, però no és aquest el lloc per esplaiar-nos i ens centraren especialment en la capella de Sant Isidor, coneguda com la capella hermètica, amb set claus de volta, amb sant Dalmau junt amb sant Jordi destruint el drac al centre. Els volten sis claus, que representen, respectivament, santa Caterina, portadora de la roda; santa Bàrbara, amb una torre a la mà que un llamp va esfondrar després que el seu pare la degollés; santa Agnès, amb un anyell a qui els simbolistes atribueixen diferents significats; santa Margarida, que subjecta i domina un drac; santa Llúcia, amb uns ulls sobre una safata, i santa Susanna, la Susanna bíblica, convertida en santa quan va ser sorpresa per uns vells mentre es banyava al riu. No sembla que això fos motiu suficient per santificar-la, però el cas és que consta al santoral. L’aspecte insòlit d’aquesta clau és que, mentre que totes les dones que figuren a les altres claus de volta van púdicament vestides, aquesta santa llueix una esplèndida nuesa.

PASSA A LA PÀGINA SEGÜENT 4