Quim Monzó es deixa radiografiar per coneguts en el llibre 'Com triomfar a la vida'

Concebut com un experiment de crítica literària, el llibre Monzó. Com triomfar a la vida presentat aquest divendres a Barcelona és una radiografia de totes les facetes de l'escriptor, incloent fotografies inèdites, cartes personals i articles d'amics seus.

Es tracta d'una edició il·lustrada (Galaxia Gutenberg i Cercle de Lectors) a càrrec del crític Julià Guillamon, que va començar el projecte fa uns tres anys després de rellegir tota l'obra de Monzó, a qui considera un autor amb una gran repercussió sobre les diverses generacions "que han begut d'ell".

El llibre, a més a més, s'ha concebut per completar una exposició sobre l'autor barceloní que s'inaugura a l'Arts Santa Mònica el 18 de desembre que ve i que es compon d'objectes íntims de Monzó, com ara quadres i peces de roba. 

Per redactar-lo, Guillamon ha comptat amb la col·laboració d'amics escriptors i editors de Monzó com Jaume Vallcorba, Ferran Torrent, Sergi Pàmies, Àngel Casas i Empar Moliner. També hi ha participat el dissenyador gràfic Amèrica Sánchez i el fotògraf Pedro Madueño qui, fent broma, ha dit que ha arribat a "dormir en el mateix llit amb ell i això que ronca com un hipopòtam".

La vida de Monzó ha quedat captada fins a l'últim detall en el llibre, que ensenya les seves notes escolars o explica que va ser titllat de superdotat, i fins i tot la neuròloga Àngels Bayés ha rastrejat alguns dels seus contes a la recerca de trets de la síndrome de La Tourette (que es caracteritza per tics motors múltiples i tics vocals que poden aparèixer simultàniament o en diferents moments). En resum, tal com ha expressat Guillamon, Monzó s'ha convertit gràcies a aquesta iniciativa "en un personatge de ficció dins de la seva pròpia ficció".

Per la seva banda, l'autor barceloní ha explicat que només espera que s'inauguri l'exposició per després construir "un mur que ni el de Palestina" i ha explicat que des de fa sis o set mesos ha tingut "un individu a casa, obrint-me calaixos i preguntant-me quin dia de 1973 m'havia posat un calçotets blancs". Guillamon ha explicat que l'única cosa amb la qual Monzó s'ha mostrat contrari a publicar són alguns acudits que va realitzar a la premsa en els anys setanta.

Finalment Monzó, en ser qüestionat sobre si aquest projecte el fa sentir-se un triomfador, ha recalcat que ell ha de seguir treballant cada dia com "una bèstia" per guanyar-se la vida i ha afegit que "qui sí que ha triomfat és Fèlix Millet, que continua lliure i no és a la presó. L'admiro profundament".