“Cal fidelitat a la nostra marca”

Raimon Molins (Barcelona, 1975) ha estat actor i darrerament ha fet d'ajudant de direcció (L'hort dels cirerers, amb Julio Manrique). Avui mateix engega una nova ajudantia amb Calixto Bieito i Juan Echanove: preparen una peça a partir de textos d'Edgar Allan Poe. Si recollim el seu cas al reportatge és per il·lustrar la dificultat d'alguns directors (amb les companyies respectives) de tenir espai a la cartellera de Barcelona. Molins va obrir fa dos mesos la Sala Àtrium. És un exemple semblant al de Jordi Casanovas i la sala Flyhard; Oriol Broggi, de La Perla 29, i la Biblioteca de Catalunya, o Víctor Álvaro, i la seva companyia Gataro, i el Teatre Almeria.

Molins, que va arrencar oferint projectes a diferents sales alternatives (és el cas d'A porta tancada, de Sartre, que va servir per obrir l'Àtrium a finals de gener), també va provar sort fora de Barcelona. Les sales demanen poder veure l'obra per cedir un espai de programació. És un risc menor, ja que permet tenir la sala amb programació amb un cost mínim. En canvi, les companyies han de produir sense tenir la garantia que després faran temporada. Molins admet que ara és ell qui mira per la marca d'Àtrium. En aquesta sala plantegen un tipus de teatre mínim, que busca un públic marginal però existent a Barcelona. Ja rep propostes. Però de moment les aparquen, concentrats en l'arrencada. Acaben d'estrenar el Hamlet de Laforgue. Cada any faran dues produccions pròpies i les convidades respiraran el mateix criteri: “Cal fidelitat a la nostra marca.”