“M'agrada molt dirigir-me”

Cristina Clemente (Barcelona, 1977) és una de les autores del T6 del TNC, de la generació Facebook. Són autors que es dirigeixen les seves pròpies obres. Mentre que n'hi ha que ho van començar a fer com a fórmula per abaratir costos de producció, Clemente assegura que prefereix fer la primera direcció dels seus textos. No li agrada que un director li modifiqui la historia que ella s'ha imaginat al cap. També és una solució a la seva escriptura, que és “molt oral” i “pot costar d'entendre”. Es pot considerar que el debut de Clemente és Volem anar al Tibidabo. Es va veure al Versus coincidint amb La gran nit de Lourdes G (un treball de final de curs de l'Institut). Ara Volem... té una producció en castellà que duu una companyia valenciana. Clemente, que també ha fet d'ajudant de direcció amb Belbel i ha dirigit per al Grec Fora de joc, del mateix Belbel, considera que les seves peces tenen una proporció entre autoria (40%), direcció (20%) i interpretació (40%). En canvi, en produccions com Dues dones que ballen, de Benet i Jornet (amb direcció d'Albertí), la proporció és del 33% per igual. Clemente admet que la mirada d'un director extern pot millorar el seu treball, però tot i així diu, rotunda: “M'agrada molt dirigir-me.”

Clemente se suma a la nòmina àmplia dels Facebook. Jordi Casanovas també acaba de dirigir Els últims dies de Clark K. Pere Riera ha saltat ja a la Villarroel amb èxit (Desclassificats). I altres autors com Pau Miró, Álex Mañas i Belbel també es dirigeixen textos propis.