Cultura

GABINET. DE. CURIOSITATS

ARtur ramon

La vida de Pasolini, com una pel·lícula

La mostra de Pasolini al CCCB és de les més estimulants que he vist darrerament. Un avís: hi vagin amb molt de temps perquè està plena d'informació que requereix una observació atenta i reflexiva. Des de la primera imatge amb les fotografies de la vida de Pasolini passant com una seqüència fílmica per les finestres d'un vagó de tren fins a la darrera, amb l'esgarrifança d'una mort fosca i mai no resolta, la mostra és un itinerari per l'àlbum de la vida i de l'art d'un dels grans intel·lectuals italians del segle XX.

El món pasolinià es mou entre el lirisme i l'obsessió. Sí, són obsessives les imatges de Pasolini, sempre acompanyat de la mare, Susana, com ho seran després amb el seu amant Nino Davolo. I darrere hi ha un substrat sempre poètic i de denúncia social molt vigent.

Sorprèn la seva aferrissada i fonamentada defensa de la llengua catalana malauradament encara necessària o la seva capacitat per detectar de manera visionària la frivolitat de la indústria de la televisió al seu país. Pasolini intuïa el monstre televisiu però mai no hagués pogut imaginar que arribaria al grau de deshumanització a què Berlusconi l'ha portat.

Em van agradar les caricatures que va fer del seu mestre Roberto Longhi, el gran crític, amb el qual va estudiar història de l'art i va comprendre que l'art, la vida i el cinema són una mateixa cosa: el moviment fluid de les formes. Sempre he associat la vida de Pasolini amb la de Caravaggio: dos revolucionaris i fugitius del sistema que van trobar la mort a les platges properes a la Ciutat Eterna.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
cultura

El teatre municipal de Girona presenta una programació que combina risc i tradició

girona
CULTURA

Mor als 47 anys l’escriptor Miguel López, referent de l’educació a les xarxes socials

ARTS ESCÈNIQUES

El festival Petit Format tanca la novena edició amb èxit

OLOT
Daniel Giralt-Miracle
Crític d'art i gestor cultural

“Som porucs i no som un estat”

barcelona
Crònica
òpera

Turandot torna a doblegar-se

Barcelona
JOAN ISAAC
CANTAUTOR

“Els que aquí fem cançó anem tots en un mateix carro”

BARCELONA
TEMPORADA ALTA

Els camins d’en Camus van de Girona i Salt al Lliure

BARCELONA
llibres

Pere Duran, quaranta anys de fotoperiodisme

Banyoles
Crítica
teatre

La bombolla que abraça i plora dins de la tropa