Paco Ibáñez (València, 1934), representant de la cançó d'autor més compromesa amb la poesia i amb el món en un sentit ampli, celebrarà l'any vinent els 50 anys del seu primer disc, titulat simplement Paco Ibáñez 1, gravat a París el 1964, amb els poemes de Góngora i Lorca com a punt de partida d'una carrera tan llarga com coherent. Als 78 anys, el cantautor continua molt actiu, amb un disc recent (Paco Ibáñez canta a los poetas latinoamericanos) en què invoca els versos de Pablo Neruda, Alfonsina Storni, César Vallejo, Nicolás Guillén i Rubén Darío. Dissabte, Paco Ibáñez actuarà al Teatre El Jardí de Figueres (22.30 h, 18 i 20 euros), dins del festival Acústica, i tornarà a fer-ho aquesta tardor a Barcelona, Manresa, l'Hospitalet de Llobregat i Girona. Vestit de negre, en un escenari amb una “sòbria i bella escenografia”, Paco Ibáñez oferirà un concert basat “en una de les més belles antologies musicades de la poesia espanyola i iberoamericana”, segons s'afirma en la presentació de l'espectacle, en el qual serà acompanyat en alguns dels temes per la guitarra de Mario Mas i la veu de la seva filla, Alicia Ibáñez. “Amant de les llengües, Paco cantarà en castellà, basc, català, gallec, francès, provençal...”, se'ns adverteix també. I ara, parla Paco Ibáñez.
Quan llegeix, per exemple, els versos de Me gustas cuando callas, de Pablo Neruda, hi veu de seguida la cançó que serà o és un procés molt més llarg i complicat?
Quan llegeixo un poema veig si és una cançó o no, però després trobar la música que amaga aquest poema és un procés molt més llarg. Hi ha cançons que vaig començar i no vaig acabar, les vaig deixar arraconades i un dia –poden ser mesos o anys– de sobte m'arriben les notes que buscava, arriben a la meva porta i em diuen: aquí estem! Per exemple, la cançó El prisionero, de Cernuda, la vaig començar i va estar anys sense contestar-me...
Hi ha alguna cançó que no pot faltar mai en un dels seus concerts? Fins a quin punt té en compte la memòria musical i sentimental del públic per preparar el repertori d'un concert?
Jo no preparo mai un repertori concret, a sobre de l'escenari vaig creant el concert cada nit... És sempre el públic qui, amb la seva memòria musical i sentimental, em demana determinades cançons, per exemple Palabras para Julia, Me queda la palabra, Andaluces de Jaén, A galopar...
Després d'haver gravat un disc en basc, la llengua de la seva mare (Oroitzen), no li agradaria enregistrar un altre disc que recordés els seus orígens valencians, en català? Quins poetes triaria en aquest cas?
Justament, ara estic preparant un nou disc que es titularà Vivencias, que inclourà cançons en els diferents idiomes que he viscut al llarg de la meva vida, amb cançons en francès, euskara, italià, portuguès, castellà, català, provençal...
Ja va musicar Barques de paper, de Salvador Espriu. Com valora l'obra d'Espriu, ara que se celebra el seu centenari?
Salvador Espriu quedarà en la història com un gran poeta.
Té molts concerts previstos fins al novembre. Què el motiva encara a sortir de gira i viatjar milers de quilòmetres amb les seves cançons com a equipatge?
C'est mon métier! (“és el meu ofici”). Treure la poesia dels llibres, convertir-la en cançons i fer-la arribar a la gent. La poesia ajuda a pensar, a obrir les finestres del nostre interior i a fer que ens adonem que cadascun de nosaltres porta a dins seu un univers, que no som màquines i que no ens poden manipular.
Com es va rebre el nou disc en països com ara l'Argentina, Xile i l'Uruguai, on va actuar la tardor passada?
El van rebre com el regal d'un amic de sempre. Aquest disc és com un colofó que poso a la meva relació amb l'Amèrica Llatina. El 1971 vaig viatjar per primera vegada a aquests països i vaig portar amb mi les cançons que molta gent va prendre com a cosa pròpia, i això és molt gratificant. Una vegada van venir a veure'm a una funció unes dones que formaven part d'un col·lectiu, eren expreses polítiques que em van explicar que, quan estaven a la presó i tenien els ànims molt baixos, quan estaven tristes i una mica desanimades, cantaven Palabras para Julia per donar-se forces. Va ser una experiència molt emocionant i demostra que la poesia pot ser, al mateix temps, terrible, tremenda i tendra.
En aquests temps convulsos, creu encara en el poder de la poesia com una arma carregada de futur i un símbol de resistència, o són més efectius altres mètodes més expeditius?
Continuo pensant, com sempre, que la poesia és una arma carregada de futur i també un símbol de resistència cultural i moral. I en aquests moments segurament ho crec més que mai, ara que “apenas si nos dejan decir que somos quien somos”, que ens ho volen robar tot, fins i tot la dignitat, la cultura, els sentiments i la solidaritat.
Com veu l'Espanya del 2013, entre la crisi, la corrupció, el 21% d'IVA a les arts escèniques, Gibraltar i la Via Catalana cap a la Independència?
Jo veig aquesta Espanya torta i retorçada!
Imagina una Espanya sense Catalunya i el País Basc i a la inversa, sense grans fractures?
En una Espanya autènticament democràtica, hi cabrien Catalunya, el País Basc, Andalusia, Galícia, Múrcia, Astúries... Però en una Espanya rància de mentalitat imperialista només hi ha lloc per a Felips II.
Quin serà el seu següent pas, després d'aquesta gira?
Prefereixo no parlar de gires sinó de concerts. Però el següent pas que faré crec que serà.... doncs continuar amb els meus concerts i fer noves cançons, com sempre.
