Haydn a Ivorra

Siguem o no creients, és una certesa que la passió i mort de Jesús de Natzaret desperta una fascinació que explica el perquè de la composició de moltes obres musicals: passions, oratoris, cantates... D’entre aquestes, en sobresurten les Set paraules de Crist a la Creu (1787) de Haydn, que, dissabte, vam poder escoltar en la versió per a quartet de corda, amb el Quartet Teixidor, dins el Festival Espurnes Barroques.

Amb la característica marca del festival de vincular obres del cànon amb la gastronomia, un dels interessos de la matinal va ser la participació del poeta lleidatà Txema Martínez, que s’afegia a la tradició interpretativa d’introduir textos poètics o religiosos vinculats a un episodi erigit com veritable arquetip i símbol del cristianisme. Diferents poetes com ara Gabriel Mora, Josep Pedrals o actors han volgut aportar el seu correlat a l’obra haydniana. Fins i tot s’han fet “experiments” d’interpretar-les acompanyades dels inquietants textos de la visionària Catalina von Emmerich, del místic Raimon Panikkar o amb composicions de Sofia Gubaildulina. La poètica de Martínez ens porta a un territori d’intimitat que va servir com a contrapunt a una versió dels Teixidor més voluntariosa que efectiva, però en tot cas valenta i honesta. I és que, a vegades, les grans obres poden fer trontollar l’arquitectura i la tensió generals, com així va passar en alguns moments de la vetllada.