Cultura

"Estaria bé anar a la 'pares-escola' per formar-te i treure't el carnet"

ENTREVISTA D'ESTIU: Carme Ruscalleda, xef del Restaurant Sant Pau

On et connectes a Internet durant l'estiu?
Des de sempre l’estiu ha estat per a mi una estació de molta feina. Des que utilitzo Internet, ho faig amb la mateixa intensitat durant tot l’any. Em connecto des del meu despatx-estudi, cada matí i cada tarda, quasi bé sempre per temes professionals o per recerca d’informació. Quan faig vacances, com que varia molt poc la meva vida, continuo mantenint la connexió.

En general, ets d'anar cap al Nord o cap al Sud?
Acostumo anar cap al Nord, però tinc el Sud a la llista de futures sortides.

On t'amagues quan vols que et trobin?
Sempre sóc a mà de qui em cerca, visc i treballo en espais oberts i a la vista de tothom.

Amb quina olor associes l'estiu?
Amb vespres a la fresca, i amb un ventet que fa olor de marinada, i que es barreja amb flaires de mariallüisa i gessamí.

Explica'ns un acudit.
Un home assegut a la taula d’un restaurant, crida al cambrer i li diu:
“Si us plau faci el favor de retirar-me aquest plat de llengua de vedella, sóc incapaç de menjar res que hagi sortit de la boca d’un animal”. El cambrer ben atent, li pregunta a l’home què vol que li porti en substitució del plat de llengua, i l’home respon : "Amb un parell d’ous ferrats em ferà ben feliç..!”

Els polítics tenen els ciutadans que es mereixen?
Penso que no és una qüestió de mereixement, sinó de realitat social, amb la qual s'enfronten els polítics que lliurement han presentat candidatura.

Els pares haurien de tenir també un carnet per punts?
Òstres! Estaria bé anar a la “pares-escola” per formar-te i treure’t el carnet. I amb això, és clar, acceptar que pots perdre punts...

Coneixes algú que no sàpiga qui és Ronaldinho?
T’asseguro que no!

Un plat d'estiu que no sigui una amanida.
Un peix blau o blanc, (al teu gust), d’uns 200 gr. de pes, net, filetejat i sense espines, col·locat ben pla en una safata de forn, amb la pell a sobre, envolta’l de cinc rotllanes de tomàquet madur d’un cm. de gruix, un xic d’all picat (molt poc) unes quantes fulles d’alfàbrega (sigues generós) també picades, unes set olives negres i cinc tallades fines de carbassó ben tendre. Amaneix-ho amb un bon raig d’oli d’oliva verge extra, sal i un pessic de pebre blanc. Posa-ho al forn ben calent a 200º, durant només 5 minuts, i ja ho tens llest per menjar.

El país del món on hi aniries a fer una ruta gastronòmica.
Tinc una llista llarguíssima, però ara mateix me n'aniria al Brasil.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.