De sobte, l'últim estiu?

L'últim estiu abans que s'apugi l'IVA estratosfèricament i que s'acabi el món, segons les interpretacions més pessimistes del calendari maia, no sembla que la paraula maleïda de cinc lletres –sí, crisi– tingui una gran repercussió en el panorama gironí de festivals i cicles de concerts estiuencs: cada vegada n'hi ha més, es recuperen alguns que estaven hivernant –aquest cap de setmana, el Sant Feliu Fest i el Darnius Fest–, d'altres amplien les seves programacions perquè celebren aniversaris importants –els 50 anys de la Porta Ferrada– i la majoria manté alt el nivell, tant quantitativament com qualitativament. Quan semblava que l'oferta de festivals no resistiria la davallada d'una demanda amb el poder adquisitiu a mig gas, neixen nous festivals –a Girona, el Milestone Project i les Nits de Clàssica–; es consoliden festivals joves com ara l'Aphònica de Banyoles, el Portalblau de l'Escala, el Sons del Món de Vilabertran i Roses, el Gastromusical d'El Molí de l'Escala i l'Interludi de Calonge; s'observa voluntat de renovació en festivals clàssics com ara els de Sant Pere de Rodes i Besalú; Peralada, Torroella i la Schubertíada de Vilabertran es mantenen com els festivals de referència per als melòmans més exigents i Cap Roig concentra el nivell més alt d'estrelles de tot l'estiu musical català.

Llavors, tot és perfecte i meravellós? Evidentment, no. No tots els concerts s'omplen –això, és clar, passa aquí i a tot arreu–, els festivals pateixen també el retard, la retallada o la desaparició d'ajuts institucionals, que s'intenten compensar amb patrocinadors privats, també tocats per la tempesta econòmica. Aquest estiu hem vist alguna grada mig plena, uns quants laterals buits, algunes anul·lacions sonades, etc. No cal dir noms.

També hem vist, per contra, excel·lents concerts i espectacles, a càrrec de velles glòries i d'artistes emergents. Si suméssim tots els festivals gironins, el resultat seria una de les concentracions d'artistes més gran i diversa de tot l'estiu europeu: un enorme festival amb molts escenaris simultanis que potser l'any vinent seran menys –però això ja ho dèiem l'any passat–. En tot cas, no sembla que aquest hagi de ser l'últim estiu... de festivals.