Jia Zhang-ke ha estat sempre un acurat cronista de les transformacions de la Xina. El tema central del seu cinema ha estat la preocupació de veure com es transformava un antic país comunista de forta empremta rural en un país capitalista. El minimalisme li ha permès establir el punt de contacte amb la tradició d'una modernitat, mostrant com els canvis interiors generen canvis interns. El trànsit continuat per una zona fronterera situada entre el documental i la ficció li ha permès establir una poètica que l'ha situat entre els capdavanters del cinema mundial. Un toque de violencia representa un curiós tomb en la seva filmografia. En lloc d'interessar-se pels processos de transició i transformació social, es troba que no pot filmar allò que canvia sinó allò que ja ha canviat. La societat xinesa és una societat capitalista en què els personatges ja no miren el seu present amb estranyesa, sinó que reaccionen davant de la situació.

Un toque de violencia es una ficció inspirada en fets reals. Jia Zhang Ke relata quatre històries en què uns personatges relaten com el sistema actua de forma injusta contra ells i utilitzen la ràbia. Zhang-ke mostra com en una societat es passa de la perplexitat a la indignació per assolir un altre estadi consistent a anar de la indignació a la ira. Els relats semblen convertir Un toque de violencia en un thriller que connecta amb els films de gènere asiàtics, però resulta curiós que tots parteixen d'històries que van tenir un alt grau de divulgació per les xarxes socials.