“Si no anem tots junts no ens en sortirem!”

Adaptar-se a les noves tecnologies i posar els continguts en xarxa, i en aquest sentit cal recordar que Enciclopèdia va ser la primera a Europa a posar-se on-line l'any 1997, i la segona al món. Les Grans Obres, però, per més que es puguin consultar per internet, no és el mateix. S'ha pensat traduir-les a l'anglès per guanyar difusió, atès que són volums de gran qualitat, però encara estem estudiant com fer-ho. Alguns costen entre vuit i mil euros, i aquí es paguen mensualment, però no sé si els turistes les comprarien a aquest preu! Abans les Grans Obres representaven el 80% dels ingressos, i ara aquest percentatge ha caigut a la meitat. Per arribar a un públic més ampli volem apostar per la literatura per a adults amb tres nous segells [Catedral, Bridge i Rata]. També potenciarem el llibre infantil i juvenil a través de La Galera, i continuem organitzant certàmens com els premis de la Nit de Santa Llúcia, o el de lectura en veu alta per a joves, que actualment mobilitza milers d'estudiants. El nostre missatge és: hem fet 50 anys però tenim projectes per als pròxims 50 anys més!

La mitjana d'edat dels nostres clients puja. Cal incorporar noves generacions, que accedeixen a la cultura d'una altra manera, i per això hem posat en marxa un nou portal amb més continguts. Tot i així, crec que l'imprès no s'extingirà perquè en paper les coses són diferents, i les Grans Obres val la pena tenir-les en paper.

Enciclopèdia respon a una iniciativa agosarada de l'any 1965, que al principi era més modesta. Es va pensar en deu volums i van acabar sent quinze. Es va pensar que s'aconseguirien 10.000 subscriptors, i el 1980, quan va sortir el darrer, n'hi havia més de 62.000. Va ser un èxit malgrat els problemes que van tenir per anar-los confeccionant per culpa de les diferents orientacions dels uns i els altres. La dècada dels seixanta la societat civil catalana, aprofitant les escletxes que deixava el règim, va tirar endavant una sèrie d'iniciatives fonamentals: el 1961 apareix Òmnium Cultural, el 1962 Edicions 62; el 1964, el moviment de mestres Rosa Sensat, el mateix any es crea Comissions Obreres; el 1965, Enciclopèdia Catalana; el 1966 es funda el Sindicat d'Estudiants; el 1969, la Fundació Jaume Bofill, que vaig presidir. Enciclopèdia tenia la vocació de ser una enciclopèdia universal, però sense silenciar la producció cultural catalana, que no ha tingut possibilitats de desenvolupar-se per les condicions polítiques que la dificultaven. Ha estat, doncs, un esforç important malgrat les dificultats internes, com ara regular les llargades dels articles. Quan es va fer el primer volum es va veure que si continuaven així arribarien als 30!

El problema és definir què és un partit polític, que és un grup de gent que proposa un projecte que satisfarà –creu– les necessitat de la societat. Però hi ha un pas previ: en quin marc institucional tirarem endavant aquest projecte, en el de l'Estat espanyol o el català? Això no s'està veient, sinó que es vol fer tot al mateix temps, i està provocant el que està provocant. No hi ha una estratègia clara i caldria que es posessin d'acord i anar tots junts perquè si no no ens sortirem!