Economia

JOAN ALGINET

GERENT DEL GRUP D’ACCIÓ LOCAL PESQUER MAR DE L’EBRE

“És necessari revalorar el producte de la mar de l’Ebre”

Fins al 2023 el sector pesquer i aqüícola rebrà una injecció econòmica de 3,2 milions d’euros per executar projectes que diversifiquen la seua activitat i faciliten la creació de llocs de treball

Quan es va crear el Grup d’Acció Local Mar de l’Ebre i amb quin objectiu?
Els grups d’acció local són instruments de la política comunitària emmarcats en el fons europeu de pesca, són instruments de cogestió sobre la base d’uns criteris fixats. Només hi ha dues zones de Catalunya que reuneixen els requisits: la Costa Brava i l’Ebre. El 2016 vam elaborar l’estratègia de desenvolupament local i es va constituir el grup com una associació.
Qui lidera aquest grup?
Set ajuntaments i el Consell Comarcal del Montsià formen part del grup, però el lideratge l’exerceix el sector pesquer. La Confraria de Pescadors de la Ràpita va iniciar el projecte i va convocar la resta d’agents implicats. El grup d’acció local és com una oficina descentralitzada de la direcció general de Pesca i és qui dinamitza els ajuts, que són 3,2 milions d’euros fins al 2023.
Per què s’ha retardat la posada en marxa d’aquests ajuts?
La previsió de la Generalitat era fer la convocatòria al juny del 2017 però no va ser possible per problemes administratius i ens van dir que la farien entre el juliol i l’agost. El sector es va plantar perquè són mesos en què estan en plena campanya i va demanar que s’ajornés al setembre. Estava tot a punt perquè la consellera signés l’ordre però va quedar aturat per l’aplicació del 155. Hem viscut una situació d’incertesa i pensàvem que hi hauria projectes que no es podrien fer, però sorprenentment la ministra va signar l’ordre al desembre. El sector ha tingut just un mes per presentar-se.
Quin tipus de projectes es poden acollir als ajuts?
Projectes productius i no productius promoguts per administracions públiques, confraries de pescadors, federacions de productors de mol·luscos, empreses, fundacions, etc. El nostre ventall és molt ampli i el percentatge d’ajut és d’entre el 50% i el 100%. La convocatòria d’enguany té un pressupost de mig milió d’euros i la subvenció màxima són 150.000 euros.
I quin tipus de projectes s’han presentat en aquesta primera convocatòria?
Hi ha una trentena de projectes aproximadament, que els podem dividir en quatre grups. Un primer, d’empreses d’aqüicultura que reclamen elements de millora de la seua producció i comercialització; un altre, de pescadors, confraries i compradors de peix; un grup format per empreses turístiques vinculades al mar que plantegen reformes d’instal·lacions o campanyes de promoció i, finalment, hi ha la part de les administracions públiques, que plantegen projectes de cooperació i difusió del producte.
Quines són les principals mancances del sector pesquer i aqüícola?
Hem detectat que és necessari revalorar el producte pesquer i aqüícola de la mar de l’Ebre, que és un producte d’excel·lent qualitat. L’aportació d’aigua dolça del riu genera un entorn perquè el peix sigui de qualitat, a més es produeix en una zona que és parc natural i reserva de la biosfera. A partir d’aquest dèficit definim la nostra estratègia d’actuació.
En què es basa l’estratègia d’actuació?
Es basa en la creació de noves oportunitats vinculades al sector del mar i no només al pesquer, la recuperació del patrimoni, la incorporació de la dona, la governança i la diversificació de l’activitat econòmica de la zona com seria la pesca vinculada al turisme.
El projecte de Pescaturisme no acaba d’arrencar, no?
Desenvolupar l’activitat de Pescaturisme no és fàcil, les embarcacions requereixen uns condicionants que impliquen despesa al pescador i responsabilitat, a més les campanyes de turisme de l’estiu coincideixen paradoxalment amb la veda biològica i el sector pesquer no acaba de veure amb bons ulls aquesta activitat. En canvi sí que funcionen les experiències de turisme a les muscleres.
Hi ha preocupació en el sector pesquer per l’impacte del canvi climàtic al Delta?
Un dels nostres objectius és la protecció del patrimoni mediambiental i aquí incloem la mitigació de l’impacte del canvi climàtic. La realitat de la mar de l’Ebre en contraposició a altres territoris de Catalunya és que l’efecte del canvi climàtic i la regressió del Delta té un perjudici clar i directe sobre la pesca.
Què li falta al producte de la mar de l’Ebre perquè es valore més?
Els productes de la mar de l’Ebre són de qualitat però s’aprofita poc el desenvolupament sostenible, hem de veure la reserva de la biosfera, el parc natural o la Carta Europea de Turisme Sostenible com a marques que creen valor afegit al nostre producte. Tenim l’exemple d’Infosa, que ha incrementat les exportacions pel fet de posar al pot de sal el segell de reserva de la biosfera.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia