La Generalitat posa la directa en el desplegament del bus exprés
La xarxa ja té 13 de les 40 línies previstes i l'objectiu és completar-la el 2016. Hi ha veus que critiquen que algunes de les rutes no responen als criteris exigibles
Gairebé una línia per mes. Aquesta és la velocitat amb la que la Generalitat està desplegant la xarxa d'autobusos de punt a punt i altes prestacions coneguda com a bus exprés. De moment en porta 13 de les 40 previstes. I abans de tancar l'any s'incorporaran dues més amb l'objectiu d'enllestir-la el 2016. Aquesta xarxa pretén millorar l'oferta de transport públic en els principals corredors de mobilitat del país: essencialment aquells que connecten poblacions d'una certa dimensió amb les quatre capitals catalanes. Es calcula que les 40 línies que formaran la xarxa suposen el 40% del moviment interurbà de Catalunya. Van ser identificades en un estudi que la Generalitat va fer el 2012 per conèixer la demanda potencial. També es va observar que el nombre d'usuaris de les línies existents no havia deixat d'augmentar des del 2001: fins un 57% més una dècada després.
Aleshores es va pensar que millorant-ne la velocitat, la puntualitat i la comoditat es podria captar una part dels desplaçaments que encara es feien en vehicle privat. I els resultats no s'han fet esperar: “Ens ha sorprès molt positivament el creixement de la demanda, no esperàvem que fos tan ràpid i espectacular, i sense que s'hagin reduït els usuaris de les línies convencionals”, explica Pere Padrosa, director general de Transports i Mobilitat de la Generalitat.
Segons dades del departament de Territori i Sostenibilitat, les línies de bus exprés implantades tenen uns 3 milions d'usuaris cada any, amb una ocupació mitjana de 30 viatgers per expedició. S'estima que quan les 40 línies estiguin en funcionament, transportaran uns 21,3 milions de clients. Però podrien ser molts més. Cal pensar que algunes línies, com ara la de Barcelona-la Vall del Tenes -la pionera en aquest model de transport- s'han disparat. D'aquesta manera, en el primer semestre d'enguany s'han comptabilitzar un 60% més de desplaçaments que en el mateix període del 2013. Només el juliol passat l'evolució ha estat de 12.418 usuaris aquest any, front els 7.154 del 2013, un 72,5% més.
Puntualitat.
Si a això s'afegeix que el preu del recorregut és el del bitllet integrat, no és estrany entendre que el bus exprés hagi entrat a competir directament amb el vehicle privat. En aquest sentit, Padrosa destaca que bona part dels usuaris són treballadors i estudiants que abans es desplaçaven en cotxe: “Estem contribuint a treure molts cotxes de la calçada”, subratlla.
De fet, l'èxit està accelerant els plans del govern català sobre els carrils segregats per a vehicles d'alta ocupació en els accessos a les ciutats, els anomenats carrils BUS-VAO. Padrosa explica que s'estan estudiant quines vies es poden veure afectades: “En alguns casos són actuacions no costoses i altres potser sí, però si està justificat per la demanda tindrà sentir fer-ho”, assegura.
Des del l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP) s'aplaudeix l'aposta pública pel bus exprés, una eina de mobilitat més econòmica i fàcil d'implementar que altres per donar resposta als desplaçaments interurbans, i que està aconseguint desincentivar l'ús d'automòbil. Fins a tal punt és així, que la PTP es va implicar en l'establiment pioner d'alguna línia.
Ara bé, es mostren crítics sobre com es du a terme la implementació en algunes zones. Albert Obiols, secretari executiu de la PTP, pensa que sota el segell exprés.cat que unifica la xarxa conviuen veritables serveis exprés amb altres que, o bé són els serveis convencionals lleument millorats en freqüències i comoditat, o bé són l'adopció “del reforç directe de tota la vida en hores de màxima afluència”. Per això Obiols pensa que en alguns casos la nova oferta és poc més que un canvi de pintura als vehicles.
Aquesta és la mateixa anàlisi que fa el coordinador del bus exprés del corredor del Tenes a la Mancomunitat Intermunicipal, Blai A. Dupasquier, que fins i tot parla d'“estafa” i “engany”. Cal pensar que aquesta ruta -ara englobada sota el paraigua exprés.cat- en realitat arrenca el 2006 en fase d'estudi i s'acaba concretant el juliol del 2009 implicant els ajuntaments de la zona i la Diputació de Barcelona, responsable de la carretera que uneix Bigues i Riells i Parets del Vallès. Proposa un servei amb una o dues parades per municipi, un sistema de prioritat semafòrica, supressió dels apartadors de manera que no ha d'esperar per incorporar-se, informació dinàmica als usuaris, etcètera. La incorporació a la xarxa exprés.cat ha significat l'adopció de la imatge col·lectiva, vehicles de més capacitat i un replantejament dels horaris.
Si es pren com a referència aquesta línia, la resta de la xarxa té marge de millora, fins i tot en la coordinació informativa ja que cada operador té els seus propis criteris a l'hora d'informar sobre els horaris.
4 M€
La Generalitat subvenciona la meitat dels nous vehicles i cobreix el dèficit de les línies de bus exprés. Amb 13 línies en vigor, el pressupost és de 4M€.
3 Impacte econòmic
Els bus és una resposta de mobilitat interurbana més econòmica que altres. Així per exemple, comprar un autobús (240.000 €) i instal·lar una marquesina (16.000 €) resulta més competitiu que adquirir un tren de rodalies (4,8 milions d'euros) i adaptar una estació (entre 2,5 i 30 milions)
2 Desplegament de les línies
Deu de les tretze línies connecten diversos municipis amb Barcelona (n'hi haurà dinou); una amb Girona (n'hi haurà set); i dues amb Tarragona (n'hi haurà set). La primera de Lleida entrarà funcionament a l'octubre (n'hi haurà set).
1 Característiques de la xarxa
La Generalitat distingeix sis característiques: velocitat comercial alta, informació a l'usuari en temps real, vehicles totalment accessibles, més intermodalitat facilitant la connexió amb altres serveis, premsa gratuïta i Wi-Fi a bord i imatge diferenciada.
