El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ha reclamat a l'Estat que pagui immediatament 900 milions d'euros que corresponen a Catalunya per l'increment en la recaptació d'impostos, uns diners que se solen pagar amb dos anys de retard. Aquests 900 milions d'euros són part dels diners que el pressupost del govern fia a la negociació amb l'Estat, xifrats en un total de 1.800 milions i no en 2.350 milions d'euros com s'havia dit en un principi. I és que s'hi han de restar els 500 milions d'euros que Catalunya estalviarà amb el finançament a cost zero del FLA.

El conseller ha explicat en una entrevista a Els Matins de TV3 que reclamarà la convocatòria d'un Consell de Política Fiscal i Financera per demanar a l'autoritat fiscal independent que es pronunciï sobre l'objectiu de dèficit.

Dels 1.800 milions que el pressupost de la Generalitat fia a la negociació amb l'Estat, Mas-Colell ha explicat que el govern confia obtenir-ne 900 mitjançant un avançament de la bestreta que l'Estat paga a Catalunya en concepte de liquidació d'impostos. Mas-Colell ha argumentat que aquests diners es liquiden amb dos anys de retard. Com que el creixement econòmic actual està per sobre de les previsions fetes amb anterioritat, els diners que paga l'estat ara a Catalunya en concepte d'impostos es basen amb els càlculs que ja no són vàlids.

La diferència entre el que es paga i el que pertoca realment és de 900 milions d'euros. Uns diners que “nosaltres necessitem desesperadament ara”, ha apuntat el titular d'Economia. “És just i apropiat que reclamem que els ingressos dels impostos pressupostaris ens arribin ara i no d'aquí a dos anys”, ha afegit. “Estem finançant l'Estat (...) i després l'Estat gesticula quan ens fa ingressos via el Fons de Liquiditat Autonòmica. És igual, que gesticulin”, ha reblat.

Una altra de les vies per les quals el conseller confia contribuir a arribar als 1.800 milions que falten per quadrar el pressupost, és a través de la flexibilització de l'objectiu de dèficit a les comunitat autònomes, que aquest 2015 s'ha fixat en el 0,7%. I és que “la distribució no té ni cap ni peus”, ja que el 0,7% assignat a les autonomies “és una sisena part de l'objectiu global de l'Estat del 4,2%” mentre la despesa autonòmica és la tercera part del total. És per això que el conseller considera necessari que la nova autoritat fiscal independent, l'Airef, es pronunciï sobre aquest tema.

Per aconseguir un dictamen, li ho ha de demanar o bé l'estat espanyol o bé el Consell de Política Fiscal i Financera. És per això que Mas-Colell ha anunciat que aquest mateix dijous enviarà una carta al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, per reclamar-li que convoqui un Consell de Política Fiscal i Financera, l'òrgan en què es reuneixen totes les autonomies amb el ministre, que tingui com a únic punt de l'ordre del dia demanar a l'autoritat fiscal independent un pronunciament sobre el repartiment de l'objectiu de dèficit.

Pel conseller, la distribució és injusta i busca un “resultat polític” des de l'Estat per “desacreditar” les autonomies. “No és un tema comptable sinó de fondària política”, ha assenyalat. Preguntat sobre si confiava que les negociacions arribessin a bon port, el conseller ha dit que per part seva hi ha tota la predisposició: “A les negociacions sempre són dos i jo ja tinc els bitllets de l'AVE comprats i m'ofereixo a anar a Madrid per parlar d'aquests temes”.

En aquest sentit, Mas-Colell ha reiterat que es comunica més amb Montoro per la premsa “del que seria desitjable”. Si bé les relacions entre conseller i ministre són “escasses”, les converses entre els tècnics del departament d'Economia i el Ministeri d'Hisenda són diàries i “fluidíssimes”, ha dit.

Mas-Colell ha avançat que la setmana vinent farà públic el dèficit públic de la Generalitat del 2014, el qual mostrarà que s'ha complert “estrictament” el pressupost de la despesa però que hi ha hagut un “problema d'ingressos” perquè no s'han materialitzat els recursos que s'esperaven per la via de concessions i de negociació política.