Economia
NICK MALKOUTZIS
PERIODISTA, 10È PREMI ERNEST UDINA A LA TRAJECTÒRIA EUROPEISTA
“S'ha posat massa pressió sobre la societat grega”
“Els grecs estan cansats, confosos, i això és el resultat de les polítiques aplicades des del primer programa de rescat”
“Crec que el govern de Syriza hauria acceptat la proposta que va fer dijous passat l'FMI, però no sé per què ha esperat fins ara”
“Fa cinc anys que els ciutadans de Grècia se senten els pàries d'Europa”
Opinió valorada
Malkoutzis, a més de subdirigir Kathimerini (‘el diari'), un dels principals rotatius de Grècia, on treballa des del 2004, va fundar el portal d'anàlisi grec MacroPolis (www.macropolis.gr), el 24 de setembre del 2013. Els seus articles es publiquen a les revistes Bloomberg Businessweek i Foreign Policy, i també ha elaborat diverses anàlisis sobre la crisi de Grècia per a la fundació alemanya Friedrich Ebert.
Si Grècia surt, pot fer molt de mal a la UE, però si es troba
una solució, la UE serà més forta
Nick Malkoutzis va estar a punt d'ajornar el seu viatge a Barcelona per recollir, divendres passat, el X Premi Ernest Udina a la trajectòria europeista, que atorga cada any –i ja en fa deu– l'Associació de Periodistes Europeus de Catalunya (APEC). L'actualitat de Grècia li demanava mantenir-se al peu del canó com a director adjunt de l'edició en anglès del prestigiós diari Kathimerini, però la promesa feta al seu fill de sis anys –que té devoció per Messi– de visitar el Camp Nou no li va deixar cap altra opció que fer una visita llampec a la capital catalana.
Quin valor té per a vostè el guardó rebut?
Per a mi és un gran honor. Primer, perquè ha estat atorgat per periodistes i ser premiat pels teus companys de professió és el millor èxit que pots esperar. Segon, perquè és una organització que aprecia la feina que fa Europa per fer entendre les seves complexitats, un aspecte ara mateix molt important. I, finalment, perquè porta el nom d'un periodista reconegut no només pel seu treball, sinó també pel seu sentiment europeu. Tres fantàstiques raons amb les quals ara se m'associa.
Com se senten els grecs?
En general, en els últims cinc anys s'han sentit cada vegada més els pàries d'Europa.
Malgrat això, és europeista?
Estimo Europa, la seva gent i les seves cultures, i això és el resultat de la història d'emigració de la meva família. Jo sóc nascut a Londres i tornant fa una dècada a Grècia he completat el cercle. Aprecio les oportunitats que ens ofereix Europa, però he de ser honest i admetre que en els últims anys els nostres socis han fet que em pregunti sobre què és avui Europa, cap a on va i què vol dir ser europeu. Sóc proeuropeu, però Europa ha d'entendre els seus problemes i solucionar-los.
Syriza ha tibat massa la corda?
Crec que per les dues bandes s'han comès errors seriosos. Syriza vivia en una bombolla ideològica, ha demostrat falta d'experiència i va malinterpretar la manera com treballa l'Europa tecnocràtica. Aquestes tres coses van fer mal a les negociacions. A part d'això, Syriza va actuar com a oposició, utilitzant un llenguatge inadequat, que aquí és normal, però en el context europeu resulta estrany, agressiu, insultant i, en general, negatiu. A més, crec que no tenia clar què volia, perquè ha estat variant constantment d'objectiu en les negociacions.
La inestabilitat política interna tampoc no hi ha ajudat gaire.
En els últims cinc anys, hem tingut sis partits polítics al govern i això ha fet que la gent hagi perdut la fe en les reformes. La societat està cansada, confosa, i és el resultat de les polítiques aplicades des del primer programa de rescat. Necessitem repensar el que volem per poder progressar.
El referèndum ha fet que Syriza perdi suport popular?
Fa molt que a Grècia es parla de convocar un referèndum sobre les polítiques europees. El problema no és el referèndum, és el context en què s'ha de fer: hi ha hagut poc temps, el programa europeu de rescat que es vota ja no és vàlid, els bancs estan tancats... S'ha posat massa pressió a la societat. Crec que Syriza en sortirà malparat.
L'FMI va parlar dijous passat d'un nou rescat i no va descartar una quitació del deute. Si aquesta hagués estat la posició de partida, s'hauria pogut evitar la situació actual?
Crec que sí, perquè el govern grec hauria acceptat la proposta, però no sé per què han esperat a fer-la ara.
Som al davant d'una UE de rics i pobres?
Això és un perill, perquè Grècia pot no ser l'únic cas. En el cor de la UE potser es pensa que el que s'està vivint a Grècia ja està bé i això em preocupa. Si Grècia surt, pot fer molt de mal a la UE, però si es troba una solució, la UE serà més forta.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.