Tolerància urbana

A moltes ciutats del món quan un barri es posa de moda o millora per una intervenció urbanística es produeix un efecte pervers que en anglès es coneix com gentrification i que implica l'expulsió de la població que fins ara hi havia viscut. Avui vull parlar d'un tipus de gentrification diferent i que em sembla molt il·lustratiu dels temps en què vivim: la gentrificació de la pròpia ciutat, de l'essència de la ciutat. La ciutat ha estat sempre associada a una imatge de bullici, de moviment, de gent i mercaderies amunt i avall, en una coexistència o convivència entre el caos i l'ordre. Un espai de promiscuïtat, no de mixtura, on tot és possible, on tothom hi té cabuda. Quan es diu d'una ciutat “aquí pots trobar de tot” s'està resumint en una sola frase el que intento transmetre. Però aquesta essència està en perill de gentrificació. Qui és el seu botxí? La resposta fàcil sempre apunta als sospitosos habituals: especuladors sense escrúpols, lobbies econòmics i grups de poder. Però aquest cop no es troba entre ells. El botxí és més difícil de classificar, d'empaitar i de desemmascarar. El botxí som nosaltres, ciutadans de peu, els que habitem les ciutats.

Fa temps que no volem veure-ho però som nosaltres els que fem la ciutat, no són els sospitosos. Som nosaltres els que decidim on anar a comprar, si a la botiga de barri o al centre comercial; som nosaltres els que decidim deixar el cotxe i anar caminant; som nosaltres els que ens queixem quan tenim turistes a l'escala, però ocupem una escala de veïns quan els turistes som nosaltres; som nosaltres que si lloguem un pis preferim els turistes als veïns; som nosaltres que exigim cobrir els carrers plens de cotxes, però el nostre és un d'aquests; som nosaltres que ens queixem per la música dels bars però ens la baixem pirata d'internet.

Londres, la ciutat de la música en viu, ha tancat més de la meitat dels seus locals nocturns per les queixes dels veïns. L'essència de la ciutat és la convivència entre el caos i l'ordre. Potser els uns hauran d'abaixar el volum, però els altres hauran de comprendre que viure a la ciutat té una bona dosi de tolerància, de tolerància urbana, o l'acabarem gentrificant!