EDITORIAL
La crisi com a revulsiu
Des que Michael Schumacher va perdre el monopoli, l'expectació que genera la F-1 no ha parat de créixer, no només per la irrupció de Fernando Alonso i Lewis Hamilton, sinó també per episodis més sòrdids com ara l'espionatge de McLaren a Ferrari i els mateixos afers interns de l'equip britànic. Els tres últims campions són diferents i tant el 2007 (Räikkönen prenent-li el títol a Alonso i Hamilton quan eren els favorits) com el 2008 (Hamilton guanyant el campionat en l'últim revolt quan a Ferrari ja el celebraven) el desenllaç del títol ha estat digne dels millors guions d'intriga. En aquest context, semblava que la crisi econòmica global s'ho podria endur tot aigua avall, però ves per on, de les cendres de Honda ha sorgit l'equip Brawn, que té tothom amb la mosca al nas amb el seu rendiment impactant. La temporada promet emocions fortes, perquè Ferrari continua en el seu paper, BMW i Renault cotitzen a l'alça, McLaren és un misteri absolut i equips habitualment a la part baixa han interpretat millor la nova reglamentació tècnica i, com a mínim d'entrada, aspiren al podi. Malgrat la crisi i les tombarelles dels seus responsables, la F-1 té més vitalitat que mai.