Castells a l'escola
Els Castellers de Vilafranca editen una carpeta pedagògica per explicar a les escoles com es fan els castells i difondre la seva història
Demanen que s'incloguin els castells a educació física
El fet casteller, declarat l'any passat patrimoni cultural immaterial de la humanitat per la Unesco, disposa de 61 colles aplegades en la Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya, mobilitza més de 8.000 persones i té una forta implantació social, però tot i així no es destaca de manera específica a l'escola. “Si a les classes d'educació física a l'escola s'ensenyen tècniques de futbol o bàdminton, per què no s'ensenyen tècniques de castells, que és una tradició pròpiament catalana?” El que es fa la pregunta és Miquel Ferret, el president dels Castellers de Vilafranca, la colla que ha creat una maleta pedagògica dirigida als centres escolars perquè el fet casteller s'ensenyi a l'escola.
La maleta pedagògica, elaborada per la llicenciada en INEF Anna Ribas; el subcap de la colla, Antoni Bach, i el responsable de màrqueting, Francesc Bou, inclou documents gràfics, audiovisuals, dossiers informatius, l'oferta de tallers a la seva seu social i activitats d'iniciació a la tècnica perquè els centres incorporin aquesta oferta pedagògica. De moment, els verds han tramès aquest material a 70 centres educatius del Penedès i no descarten ampliar l'oferta.
Fins ara, la majoria d'escoles participen en els tallers que ofereixen les colles castelleres o les activitats proposades pel centre de recursos pedagògics, però sense incorporar aquest material dins del currículum escolar. Ferret explica que a Catalunya fins ara no s'havia plantejat aquesta possibilitat “perquè el fet casteller és un fenomen molt estès socialment, deslligat de l'escola, però en canvi en altres països, com ara Xile, la difusió està creixent a través de l'escola”, explica. Unes deu escoles dels barris perifèrics de Santiago de Xile, Lo Prado i Cerro Navia, ja incorporen els castells humans dins dels seus currículums escolars i uns 600 escolars xilens ja assagen castells, com també els estudiants de la Universitat de Santiago de Xile, en programes per a treballs grupals.
El responsable de la colla vilafranquina explica que fer castells és un bon “exercici físic i d'habilitat, així com una font de transmissió de valors, com ara l'esforç, el treball en equip i d'altres d'àmbit social”.
La Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya va preferir ahir no entrar a valorar la proposta dels verds i es va limitar a informar que la proposta pedagògica no ha estat comunicada ni plantejada a la junta, segons va confirmar el gerent de la coordinadora, Guillem Soler. Darrere d'aquest silenci hi ha el debat que des de fa anys bull en la casa castellera: els que consideren els castells una tradició cultural i els que a més els veuen com una pràctica esportiva. Els Castellers de Vilafranca en són un dels principals valedors. Hi ha una majoria, però, que no ho veu així.
LA FRASE
LA XIFRA
Currículum i autonomia de centre
La majoria d'escoles del país incorporen una sèrie de matèries dins de les pràctiques educatives del centre que no formen part del currículum escolar, marcat per la normativa que regula i autoritza la Generalitat. Aquesta part, que s'incorpora gràcies a l'autonomia que cada centre té per definir aquests continguts, entra en les classes gràcies al treball del centre de recursos pedagògics, els serveis educatius que en l'àmbit territorial comarcal donen suport a l'activitat pedagògica dels centres i a la tasca docent dels mestres i dels professors, o bé dels Ajuntaments, que proposen activitats perquè els escolars coneguin les tradicions de cada territori.
Segons fonts properes al Departament d'Ensenyament, perquè un nou contingut entri dins del currículum escolar cal que es faci una proposta formal i documentada a través de la direcció general d'Educació Inicial i Primària o a través de la direcció general d'Educació Secundaria Obligatòria i Batxillerat, i s'estudia. Els verds han entregat les carpetes pedagògiques a les escoles perquè estudiïn incorporar-ho a les classes, però no s'ha fet una petició oficial per incorporar-ho al currículum.