En plena ebullició electoral, ja ho va advertir. Míting rere míting, el Xavier Trias candidat va insistir en la seva voluntat de fer una versió a escala local del govern dels millors, si era escollit alcalde de Barcelona. Un compromís que comportava no fer cap purga entre els alts càrrecs executius del consistori, copats de manera ostentosa per militants o simpatitzants explícits del PSC i, en menor mesura, d'ICV-EUiA. Quasi 100 dies després de ser nomenat, Trias ja té tancada la seva estructura de comandament a àmbit gerencial –la que fa funcionar la maquinària municipal– i, efectivament, de neteja res de res. És més, l'important nombre de càrrecs de l'anterior govern que es mantenen, i sobretot la marcada filiació ideològica d'alguns d'ells, ha causat estupor, i en alguns casos fins i tot indignació, entre els partits que els donen caliu. Un debat que té tots els ingredients de visceralitat possibles, i que pivota sobre valors tan intangibles en política com són la fidelitat o la traïdoria.

Aquesta aposta del govern de CiU no només té caràcter estètic sinó que respon a la voluntat de donar continuïtat a aquells perfils que han demostrat solvència. Un dels casos més paradigmàtics és el d'Antoni Sorolla, un dels gestors més sòlids en matèria d'habitatge i que se'l considera proper a ICV-EUiA. Tot i que, per ara, no té el rang de delegat que ocupava en l'anterior mandat, de facto continuarà tutelant les polítiques en aquest àmbit. Un altre exemple equiparable és el de Jordi Campillo, antiga mà dreta de l'ecosocialista Imma Mayol, i que continuarà com a gerent de l'àrea de Medi Ambient. Aquests gestos cap a ICV-EUiA no han agradat, gens, al PP, potencial aliat de Trias al llarg del mandat, ja que entén que no casa amb el missatge de canvi que pregona CiU.

Repassant la resta de l'organigrama de càrrecs executius, també destaca la continuïtat de Marta Clarí –Cultura, Coneixement i Innovació–, Ramon Massaguer –Coordinació d'Empreses i Entitats– o Carles Arias –Recursos Humans i Organització–, tots ells en l'òrbita del PSC i que ocuparan llocs clau en la primera línia de l'esquema gerencial. Ara bé als districtes, i sobretot a les empreses municipals, és on els socialistes preserven més quota. Un dels paradigmes més peculiars és el d'Àlex Montes, afiliat destacat del PSC a Nou Barris i que ha estat ratificat com a director general de la societat Pronoba.

Fonts socialistes han reconegut que aquesta situació els ha agafat a contrapeu, i que ha estat motiu d'un animat debat, ja tancat, tant al grup municipal com a la federació de Barcelona. La conclusió és que el fet que destacats militants de la formació hagin estat ratificats per un govern de CiU no desperta alegries, cert, però tampoc volen fer sang. Això sí, cou. Un cas diferent és el d'Àlex Masllorens, excap de campanya de Montserrat Tura. Aquest ja és un fitxatge, i aquí les crítiques internes ja són més virulentes. Determinats cercles d'ERC, minoritaris, tampoc han encaixat bé que l'exregidora Ester Capella hagi estat nomenada gerent de l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. Aquí la polèmica ha estat tal, que fins i tot va ser objecte de debat nacional en el darrer congrés del partit.