Les conseqüències del canvi climàtic ja s'estan notant en molts àmbits, un dels quals és el comportament de les aus. L'augment de la temperatura està obligant ocells i altres espècies a adaptar-se a les noves condicions, o bé a condicionar els moviments a aquesta nova realitat. Segons un estudi europeu recent liderat pel CREAF, que ha publicat la revista Nature Climate Change, s'ha demostrat que tant ocells com papallones s'estan desplaçant cap al nord per trobar les seves àrees climàtiques òptimes. Entre el 1990 i el 2008, la temperatura mitjana europea s'ha desplaçat 249 quilòmetres cap al nord. En canvi, els ocells s'han mogut només 37 quilòmetres, i les papallones 114. Per tant, les dues comunitats presenten un deute climàtic: de 212 quilòmetres els ocells, i de 135 les papallones. Segons l'estudi aquesta resposta descompassada a l'escalfament global pot posar en perill aquestes comunitats, que no es poden adaptar tan ràpidament a un escalfament global que avança a una velocitat vertiginosa.
A més, s'alerta que aquesta descompensació entre ocells i papallones pot causar danys als ecosistemes, ja que molts ocells s'alimenten d'erugues de papallones. En aquest sentit, el biòleg i naturalista Jordi Sargatal adverteix que “hi havia un acoblament que ara s'està descompassant, i amb això, la selecció natural de les espècies és implacable: o bé s'adapten, o bé s'extingeixen”. Un exemple és el que ha passat a l'entorn del cranc americà, una espècie exòtica que ha conquerit bona part de les zones humides perquè s'ha sabut adaptar a la zona i perquè no tenia competència en aquest nínxol ecològic. A més, inicialment no tenia depredadors, però ara moltes espècies han après a menjar aquests crancs i això els ha facilitat l'obtenció d'aliment, com ha passat amb les cigonyes o la llúdriga, que fins i tot ara tenen problemes d'obesitat: “en poc temps s'han readaptat i han canviat la dieta, de manera que en comptes d'anar a empaitar anguiles o carpes van a buscar crancs, que els tenen com si res”.
L'augment de temperatures també provoca redistribució de les espècies cap al nord. Per exemple, aus del Marroc ja salten l'estret cap a Andalusia.
L'Empordà, sense canvis
Les zones humides com els aiguamolls de l'Empordà són les que concentren més quantitat i diversitat d'aus. La productivitat d'aquests espais fa que suportin millor el canvi climàtic, de manera que a encara no s'ha notat cap gran canvi pel que fa als pobladors. De fet, en l'obra Handbook of the birds of the world ja s'hi indiquen altres motius, com la urbanització d'espais naturals arreu del món, com un perill superior per a la supervivència de les aus.
En canvi, on el canvi climàtic pot tenir efectes més devastadors és en les zones de muntanya. Arribarà un moment que les aus que s'han adaptat a unes condicions de fred i de l'entorn no podran pujar més d'altitud, ni tampoc tindran temps per adaptar-se als canvis.
Comentaris
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.