Tenir les platges a punt costa més de 6 milions als municipis
Enguany els ajuntaments han hagut d'assumir el cost de la neteja de residus del mar, que fins fa dos anys feia l'ACA
A municipis com Calonge i Blanes, han reduït un mes la temporada de neteja per estalviar
En molts municipis es fan campanyes per conscienciar
Comença a fer bon temps i la gent s'anima a passar estones a la platja i passejar amb barca. La temporada turística és a tocar, i totes les platges del litoral gironí ofereixen una diversitat de serveis i condicions de neteja que no són precisament gratuïts; en tot cas, no per als ajuntaments. Tothom és conscient que quan entra en una piscina –pública o privada– paga una entrada i que cal un manteniment, però amb la platja no cal pagar. Malgrat tot, a la sorra ens trobem jocs infantils, socorristes, dutxes per treure'ns la sal –servei que els ajuntaments no tenen cap obligació d'oferir– i fins i tot ludoteques. I no cal dir que esperem trobar la sorra ben neta i l'aigua sense plàstics i objectes sospitosos. Conscients que cal mantenir les platges impecables per atreure el preuat turisme –sector que continua sent el motor principal de l'economia malgrat la crisi– els ajuntaments destinen molts diners a la seva neteja i manteniment. De fet, el cost de la neteja, servei de socorrisme i abalisament representa per als ajuntaments consultats per aquest diari (quinze dels 22 municipis del litoral gironí) una despesa que sobrepassa de molt els sis milions d'euros.
El cànon a Costes
Aquesta despesa inclou el servei de salvament i socorrisme, la neteja de la sorra, el manteniment del mobiliari –dutxes i altres serveis– i en alguns casos també inclou el cànon que tots els ajuntaments paguen al departament de Costes (en el cas de Sant Feliu de Guíxols és de 83.000 euros). Tot i les retallades, la majoria de municipis han mantingut el mateix nivell de neteja i el cost s'ha mantingut aproximadament igual. En el cas de Blanes, per exemple, una mesura que s'ha pres per reduir despesa és començar el període de neteja quinze dies més tard del que és habitual (serà el 15 de juny) i acabar-lo quinze dies abans (el 15 de setembre). Malgrat tot, s'ha hagut de contractar personal per als mesos d'estiu, destinat a vigilància i salvament (quatre policies interins i 25 socorristes). Com que l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) ja no es fa càrrec de netejar l'aigua de mar, la majoria de municipis han hagut de contractar el servei d'una barca pelicà, que s'ha afegit als costos habituals. A Blanes, el lloguer d'aquesta barca a través de NORA és de 18.000 euros, i passarà els dimarts, dijous i el cap de setmana.
En alguns municipis la neteja de platges es pot fer mecanitzada però en el cas dels pobles que tenen bàsicament cales (com Palafrugell), la neteja es complica ja que en molts casos s'ha de fer manualment, ja que la platja més gran que té el municipi és la de Llafranc i fa 150 metres.
Educar l'usuari
Per molts, la reducció del cost de neteja requereix que l'usuari sigui cada cop més conscient del que representa llençar una burilla o deixar una llauna a la platja. En molts municipis ja s'han fet campanyes de conscienciació. A Palafrugell, i per tercer any consecutiu, es repartiran fulletons explicatius al port de Llafranc i embarcadors. “Esperes que en facin un bon ús i, si tenen restes quan van en barca, s'esperin a arribar a port en comptes de llençar-les a l'aigua, cosa que passa sovint”, explica el regidor responsable de l'àrea, Xaver Rangel. Explica que en les neteges submarines que es fan cada any passada la temporada “es troba de tot”.
Platgessense fum i per a gossos
Nuri FornsAquest any algunes platges han inclòs serveis pioners a les comarques gironines. És el cas de Sant Feliu de Guíxols, que destina dos espais de la platja de Sant Feliu i de Sant Pol a no fumadors. Això no vol dir, explica el regidor responsable de l'àrea, Quimet Clarà, que els no fumadors hagin quedat arraconats: “És un espai lliure de fum, que creiem que s'ha d'anar estenent a tota la platja. És un principi”, opina.
A Castelló d'Empúries hi ha un espai en què es pot anar amb els gossos (tema tabú en molts municipis però que en altres països és una realitat) i a Sant Pere Pescador també han demanat a la Generalitat que es permeti que els amos dels gossos portin els animals a la platja (en unes zones concretes).
Les novetats, en el cas de Sant Antoni de Calonge, són cinc cadires amfíbies per ajudar les persones amb discapacitat a accedir al bany. El servei és totalment gratuït i es troba a Torre Valentina.
Begur, ecològic
Per altra banda, a Begur són pioners en la introducció de les balises ecològiques, que contribueixen a no fer malbé les praderies de posidònia. A més, s'ha reduït notablement el nombre de boies (se n'han tret seixanta-nou) i s'han ampliat les zones per a banyistes.
Banderes i altres certificats
En els últims dies s'ha fet difusió de les banderes blaves i Q de qualitat que ostenten algunes platges gironines. El fet és que hi ha moltes auditories per obtenir certificats de qualitat, i que sotmetre's a un d'aquests controls també té un cost per als ajuntaments, que pot oscil·lar entre els 2.500 i els 5.000 euros. A Lloret de Mar, per posar-ne un exemple, han decidit no renovar aquest distintiu, no tant per l'estalvi dels 5.000 euros, com argumenten en l'Ajuntament, sinó per apostar per un sistema internacional (les banderes blaves). Hi ha municipis que aposten per altres certificats, com l'Eco-Management and Audit Scheme (EMAS), que és una normativa europea per la qual aposten a l'Escala. També hi ha municipis (com Torroella de Montgrí) que volen aconseguir l'ISO 900.