Medi ambient

La llei de costes no inclourà Empuriabrava i Platja d'Aro

El govern espanyol exclou del domini públic la marina residencial i oblida Santa Margarida

Dóna cobertura al front marítim de Platja d'Aro

S'allarguen les concessions, que ara es podran comprar i vendre
Les entitats ecologistes alerten de més urbanització

L'avantprojecte per modificar la llei de costes que va aprovar ahir el Consell de Ministres exclou del domini públic maritimoterrestre la marina residencial d'Empuriabrava, a Castelló d'Empúries, i també el front marítim de Platja d'Aro. Aquests eren dos dels casos problemàtics de les comarques gironines, per l'afectació sobre les edificacions ja existents que no estaven adaptades a la normativa. En tot cas, són les dues úniques excepcions catalanes incloses en una llista d'onze punts de tot l'Estat que deixaran d'estar afectats per la llei de costes. Ara, el text serà estudiat per un consell assessor del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, i després s'iniciarà la tramitació parlamentària com a projecte de llei al Congrés dels Diputats.

Per a Empuriabrava, suposa un primer pas per resoldre la problemàtica que fa anys que dura a la marina residencial, on quatre mil propietats estaven afectades per la delimitació de la zona de costa que havia fet l'Estat. Segons va explicar l'alcalde de Castelló d'Empúries, Xavi Sanllehí, “aquest és un primer pas important, però caldrà veure què passarà, si ara passa a ser considerat un port”. “És el que volíem i havíem demanat tots plegats i sembla que ens han escoltat”, concretava l'alcalde, que hi afegia: “Caldrà que s'hi inclogui també l'oblit de Santa Margarida de Roses.”

I és que el text presentat ahir pel govern espanyol no parla de la urbanització de Santa Margarida, a Roses, tot i que es troba exactament en el mateix cas que Empuriabrava ja que també és una marina residencial, l'afectació és gairebé la mateixa i han viscut processos paral·lels. L'alcalde de Roses, Carles Pàramo, no va valorar l'avantprojecte i va dir: “No puc valorar-ho perquè no he vist el document, que és un esborrany, però he sentit el ministre Arias Cañete dir que té la intenció de resoldre el problema de Santa Margarida i Empuriabrava. Estic tranquil i estaré atent quan surti la llei”, deia Pàramo. I hi afegia també: “Avui mateix [per ahir] ens hem reunit amb Ports de la Generalitat i el que hem parlat és que el Departament de Territori i Sostenibilitat haurà de negociar amb l'Estat per convertir Santa Margarida en ciutat navegable.”

Els propietaris d'habitatges tant de Santa Margarida com d'Empuriabrava estaven pendents d'una solució per part del govern espanyol, després que el 2008 fes aplicar la llei de costes i es veiessin afectades les cases pels sis metres de franja de servitud de pas de la zona de domini públic. També tenien afectats els amarradors.

El cas de Platja d'Aro

En el cas de Platja d'Aro, l'excepció li permet excloure de la zona de domini públic tot el front marítim de la primera línia de la vila, davant el passeig. Alguns dels edificis incomplien la llei, i això havia generat problemes tant a la rehabilitació com a possibles operacions de compra i venda i de creació de negocis. Discretament, des de l'Ajuntament s'ha negociat amb el ministeri una solució que ara queda recollida explícitament en l'avantprojecte.

En tot cas, el text del document presentat ahir després del Consell de Ministres modifica diversos punts de la llei anterior. Principalment, el que fa referència a les concessions per ocupar el domini públic maritimoterrestre que es va atorgar a les edificacions que no complien les franges de servitud de protecció. Aquestes concessions pretenien mantenir els drets dels propietaris fins al 2018, amb l'objectiu, però, d'anar recuperant progressivament aquests espais. Amb els canvis anunciats ahir, les concessions s'allarguen 75 anys, de manera que es preserven els drets dels propietaris. A més, també es permetrà la compra i venda d'aquestes cases i heretar-les, i els propietaris podran arranjar-les i fer-hi modificacions sempre que no augmentin el volum de la casa. D'aquesta manera es volen resoldre alguns dels principals dubtes que s'havien generat aquests anys, i donar seguretat jurídica als propietaris, segons les paraules del govern estatal.

D'altra banda, l'avantprojecte també ha rebut fortes crítiques, tant de partits de l'oposició com d'entitats ecologistes, que alerten que es facilita la urbanització d'espais fins ara protegits. Per exemple, no inclou dins el domini públic espais naturals de creació artificial; redueix els metres que formen algunes franges de protecció respecte a determinades zones naturals; i és més exigent en definir a partir d'on s'ha de marcar l'inici del domini públic maritimoterrestre.

Finalment, dóna potestat a l'Estat per aturar obres de nova construcció que tinguin permisos municipals però que se sospiti que incompleixen la normativa. Respecte a la relació amb la normativa catalana, la Generalitat ahir no va avaluar el text.

LES XIFRES

És un pas important per a Empuriabrava. És el que demanàvem
Xavi Sanllehí
alcalde de castelló d'empúries

LES FRASES

Estic tranquil i atent al que surti. El ministre ha dit que ho vol resoldre
Carles Pàramo
alcalde de roses
75
anys
és el que duraran ara les concessions a les propietats privades dins les franges de servitud
9
mesos
de tramitació aproximadament és el que tardarà a aprovar-se la llei, a la qual ara es podran fer esmenes

CiU aplaudeix els canvis

CiU havia presentat a principis de març una proposta per modificar la llei de costes, per donar seguretat jurídica als propietaris. A més, incloïa conceptes com el de “ciutats navegables” per resoldre els casos de les marines residencials. Per això, el diputat de CiU Jordi Xuclà va valorar ahir positivament l'avantprojecte de llei, que creu que “és de sentit comú, i ara es podrà treballar conjuntament”. De fet, la llei difícilment s'aprovarà de manera definitiva abans de nou mesos, i Xuclà ja ha anunciat que hi presentaran esmenes. En tot cas, des de CiU s'aplaudeix que es facin propostes en la línia del que havien presentat, i insisteix que “la llei del 88 volia protegir el litoral però sense tenir en compte tot el que ja existia”, fet que generava molta incertesa ara que s'acostava la fi d'algunes concessions. En tot cas, Xuclà també adverteix que vigilaran que no s'envaeixin competències de la Generalitat, i recorda que estava previst un traspàs total.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.