Marxa enrere a l'Oreneta

No sempre és, ni serà, així. Però a vegades, la perseverança és el motor que empeny una lluita veïnal a una victòria que, d'entrada, s'albirava entravessada. Les mobilitzacions dels veïns del parc de l'Oreneta, sumades al corró sobrevingut que han exercit els partits de l'oposició, han aconseguit que el govern municipal de Barcelona deixi en suspens un pla urbanístic que preveia construir pisos en aquest pulmó de la zona alta de la ciutat. És un triomf que, a més, té doble valor, ja que també porta implícita la decisió de l'executiu de Trias d'emprendre els tràmits per requalificar la pastilla afectada com a zona verda per, d'aquesta manera, tallar d'arrel qualsevol temptació urbanitzadora de cara al futur. “Estem molt contents, perquè s'han atès totes les reivindicacions que plantejàvem” s'expressava ahir la membre de la Plataforma Salvem l'Oreneta, Anna Juhé. Era tot satisfacció.

La de l'Oreneta era una operació urbanística a tres bandes que, ara, s'haurà de reorientar. Forçosament. El seu objectiu central era que l'Ajuntament assumís la titularitat de la Torre Garcini, al Guinardó, i l'antiga clínica Ripoll, a Sarrià-Sant Gervasi, per fer-hi equipaments. Per això, es va arribar a un acord amb el seu propietari, la constructora Núñez i Navarro, per fer una permuta amb uns terrenys de 5.500 metres quadrats de propietat municipal situats al carrer Montevideo, a tocar de l'Oreneta i que, segons el pla general metropolità, estan qualificats com a urbanitzables, tot i que a dia d'avui és una zona verda totalment integrada a l'estructura del parc. La intenció de la promotora era la de fer-hi habitatges, concretament cinc blocs, amb una trentena de pisos d'alt nivell. La reacció del teixit veïnal i associatiu de la zona va ser fulgurant, ja que el pla implicava trencar un corredor ecològic que és molt utilitzat pels veïns de la zona. L'onada contestatària va ser tan forta que fins i tot va tenir el suport de les monges clarisses del monestir de Pedralbes, tot un símbol de la capital catalana.

El trencaclosques s'haurà de reencaixar compensant Núñez i Navarro, possiblement oferint-li un altre terreny on pugui traspassar els drets d'edificació que tenia sobre el de la Torre Garcini. Ja s'hi treballa. L'opció més plausible és cedir-li una parcel·la del carrer Newton, a darrere el CosmoCaixa.