Carta als Reis
Catalunya haurà de lluitar a Madrid per cada quilòmetre de via feta al sud de Tarragona
“El grau d'obligatorietat fa riure, a Brussel·les sempre s'acaben abaixant els pantalons”, adverteixen des del govern
A la Unió Europea, com a la taula d'en Bernat, qui no té estat no hi és comptat
L'Espanya radial i autàrquica no es desmunta d'un dia per l'altre. La Comissió Europea declararà prioritari dimecres que ve el corredor ferroviari mediterrani, però només fins a Cartagena i desviant-se cap a Madrid per arribar a Algesires. Brussel·les connectarà els ports catalans i valencians amb la frontera francesa, però els tics de nou ric dels AVE a Conca i Albacete, l'ample de via ibèric de sis peus castellans contra les invasions o el deliri de foradar els Pirineus per esquivar Catalunya no desapareixeran tan fàcilment. La mare de totes les batalles comença ara. I és que sense finançament, si l'Estat no paga la seva part, el mapa de prioritats que Brussel·les farà públic podria quedar en una carta als Reis.
Catalunya haurà de lluitar a Madrid perquè el govern espanyol compleixi el traçat dibuixat per l'eurocomissari Siim Kallas. I obrir una ampolla de cava per cada quilòmetre de via que s'arribi a construir al sud de Tarragona. “S'estan creant massa expectatives, qui mana i decideix és el Ministeri espanyol de Foment, Brussel·les no té prou força ni competències en matèria de Transport”, adverteixen des de la Generalitat.
Kallas vol fer obligatòria aquesta xarxa bàsica transeuropea, però el document que presentarà aquest 19 d'octubre “no preveu cap mecanisme per forçar l'Estat”. “El grau d'obligatorietat fa riure, a la Comissió Europea sempre s'acaben abaixant els pantalons”, denuncien fonts del govern.
Brussel·les aposta per fer arribar aquest tren transeuropeu de mercaderies a Cartagena el 2030, però de moment només ha reservat diners per construir-lo fins a València. Les perspectives financeres de la Comissió Europea preveuen que els ports de Barcelona i Tarragona estiguin connectats amb el de València i la frontera francesa com a molt tard el 2020, “però encara no hi ha ni un euro per baixar més al sud, cap a Alacant i Cartagena”, fins on va arribar Jaume I.
Jean-Eric Paquet, alt càrrec de la Comissió, va deixar caure al juny en un debat a l'eurocambra que podria tallar l'aixeta de les ajudes comunitàries als estats que incompleixin el seu mapa de prioritats. Si el govern espanyol es nega a construir el corredor, Brussel·les voldria poder castigar-lo sense fons estructurals o de cohesió.
Subvenció comunitària
No està gens clar, però, si Barroso s'atrevirà a anar tan enllà i, sobretot, si els Vint-i-set li ho permetran fer. Ni tan sols no està garantit que realment la subvenció comunitària arribi al 30% promès. “No seria el primer cop que la Comissió Europea posa damunt la taula 20.000 o 30.000 milions i després els governs ho deixen en només 8.000”, alerta l'eurodiputada socialista aragonesa Inés Ayala.
Si el corredor mediterrani que Kallas proposarà dimecres mor a Cartagena i no arriba a Algesires seguint la costa “és perquè el govern espanyol així ho ha demanat”, reconeixen a la Comissió Europea. Algesires tindrà connexió ferroviària de mercaderies amb Catalunya i França, però via Madrid i Saragossa en el que Germà Bel anomena “corredor Madriterrani, amb només 200 quilòmetres de costa per 1.000 de Meseta. “Hi podria haver la paradoxa que el corredor mediterrani acabi passant per llocs com Manzanares, Còrbova, Madrid, Alcázar de San Juan o Saragossa”, adverteix el diputat de CiU al Congrés Pere Macias. A la Unió Europea, com a la taula d'en Bernat, qui no té estat no hi és comptat i el lobby espanyol pressiona perquè el tram dels Països Catalans sigui considerat com un ramal secundari, menys prioritari, d'aquest eix Madriterrani.
Però el que a Brussel·les no s'empassen és el túnel de 50 quilòmetres per connectar Saragossa amb Tolosa pels Pirineus esquivant Catalunya que el govern espanyol promet als aragonesos, tot i tenir les arques públiques buides i ser a prop del rescat. Com aquest diari va avançar el 5 d'octubre, la travessia central pirinenca caurà del mapa de prioritats si no rep finançament comunitari, si no és que hi ha una ofensiva diplomàtica d'última hora i Kallas fa marxa enrere i cedeix.