Els alcaldes del litoral gironí, satisfets amb la llei de costes
El Congrés espanyol va aprovar ahir definitivament el text de la nova llei
A Roses, Empuriabrava i Platja d'Aro es valoren positivament els avenços
Les entitats ecologistes i de defensa del medi ambient hi veuen un perill de retrocés
La nova llei de costes va quedar ahir definitivament aprovada pel Congrés espanyol i posa fi a la incertesa que afectava nuclis urbanístics del litoral gironí en municipis com ara Roses, Castelló d'Empúries (amb la marina d'Empuriabrava) i Platja d'Aro. La normativa anterior havia posat damunt la taula l'expiració de 1.100 concessions a tot l'Estat: el problema residia en el fet que el límit del domini i la servitud de trànsit afectava bona part dels edificis dels fronts marítims. A Platja d'Aro, els situats davant del passeig, en total unes 800 finques cadastrals –entre pisos, hotels, pàrquings, etc.–, que quedaven completament a mercè de la direcció general de Costes estatal. A Empuriabrava, desenes de cases i diversos blocs de pisos estaven amenaçats per una línia vermella que havia alertat les associacions de propietaris, immobiliàries i notaries. “No s'havia parlat mai d'enderroc”, deia el regidor Julià Genovès, que té una immobiliària. Però el fet que una franja important d'edificis estiguessin “afectats” no era gens bo per a les transaccions. Ara el límit s'ha desplaçat i els habitatges queden salvats. La nova normativa, anomenada llei de protecció i ús sostenible del litoral, amplia les concessions dels habitatges ja construïts en domini públic marítim terrestre a 75 anys.
A més a més, al litoral gironí la nova llei exclou del domini públic els casos emblemàtics de la marina d'Empuriabrava i Platja d'Aro. D'aquesta manera, els propietaris veuen ampliat el termini de les concessions i la possibilitat de transmetre-les, cosa que fins ara estava prohibida. També s'exclouen del domini marítim terrestre amarradors i ports privats. Prop de 2.000 amarradors privats que les famílies d'Empuriabrava s'havien construït enfonsant una part de casa seva amb una reculada de l'edifici i retrocedint de l'alineació del canal, amb la nova llei continuaran sent de propietat privada, que és el que demanaven els veïns.
Alcaldes satisfets
Amb tot, Carles Pàramo, alcalde de Roses i diputat al Congrés, destaca que la llei l'ha aprovada el PP, amb l'abstenció de CiU i els vots en contra del PSOE i ICV. “Han [el PP] fet una jugada deslleial perquè no han acceptat les esmenes que havíem proposat; les han reconvertit en autoesmenes i s'han quedat tot el mèrit”, diu Pàramo. Tot i això, com a alcalde Roses, es considera satisfet perquè “els problemes plantejats a Santa Margarida “queden solucionats al màxim”. Pàramo afirma que a Roses la nova llei no afectarà en el sentit que no es perdrà protecció. Els disset quilòmetres de litoral municipal queden protegits “com abans”, segons l'alcalde.
Des de Castelló d'Empúries, l'Ajuntament també fa una bona valoració de la nova llei. “Havíem presentat nou esmenes i només ens n'han acceptat una, però la gran majoria de les incerteses que teníem queden resoltes”, explica l'alcalde, Xavi Sanllehí. Segons l'alcalde, les esmenes presentades per l'Ajuntament havien d'acabar de precisar aspectes jurídics, però no són decisius. “La gran majoria dels problemes queden solucionats”, diu Sanllehí.
El tinent d'alcalde d'Urbanisme de Castell-Platja d'Aro, Pep Solé, coincidia també recentment en aquest diari a valorar els avenços que el text significa. Amb tot, el procés pel qual els propietaris hauran de reclamar la titularitat dels béns no queda clar. Per Solé, si no es preveu “un procediment automàtic, o el màxim d'automàtic possible”, l'aplicació literal del redactat “comportarà una burocratització del procés”.
LES XIFRES
LES FRASES
Unes lleis singulars
J.TrillasLa llei de costes s'ha aprovat amb l'abstenció de CiU, que no comparteix el seu fons, però destaca que s'ha buscat una solució per als privats, els quals estaven afectats. Tanmateix, això no evita les crítiques d'experts que valoren que, si bé soluciona l'afectació de molts privats –renova la concessió per 75 anys–, crea noves visions singulars i, a més, peca d'una falta de visió de conjunt, a més de deixar la porta oberta a la desclassificació de molts espais.
Un dels casos més paradigmàtics és la façana marítima de Platja d'Aro, especialment pels grans edificis que es van construir arran de mar, al passeig marítim. El 1969, el llavors Ministeri de l'Habitatge va publicar unes normes per regular l'altura de les edificacions als municipis de la Costa Brava. La idea era dotar-se d'una eina, les normes, que hauria de servir per lluitar contra l'abús i la desmesura de l'especulació i evitar situacions en què el fet ja era consumat. Les normes del 1960 dividien la Costa Brava en quatre sectors, en què es fixaven “les possibles limitacions d'altura”. En aquests quatre sectors, es permetia l'edificació d'edificis d'altura que no “desvirtuessin la bellesa del paisatge ni degradessin la seva particular configuració”. D'aquí en prové la singularitat. I, precisament amb l'epígraf d'edificis singulars, com ara el concepte de gratacel, es va permetre la construcció de grans edificis.
Retrocés en la protecció del medi ambient
Si bé alcaldes i propietaris afectats consideren que la nova llei de costes els soluciona molts problemes, les entitats de defensa del medi ambient coincideixen a denunciar que la nova llei significarà un retrocés i equival a una desprotecció del litoral en relació amb el que s'havia aconseguit.
Una opinió amb què també coincideix el professor de dret administratiu a la UdG, Josep Maria Aguirre. En una entrevista recent en aquest diari, Aguirre, autor de la tesi El règim jurídic del litoral català, definia d'aquesta manera la nova llei de costes:
“El que fa la reforma és reduir el domini públic maritimoterrestre. La llei utilitza diverses tècniques per desprotegir: deixa oberta la redefinició del domini públic maritimoterrestre de l'Estat. S'haurà d'atermenar de nou i amb nous criteris. Deixa la porta oberta a la desclassificació de molts d'aquests espais. La llei és perjudicial. A Catalunya menys, perquè tenim reglamentacions específiques, com ara els PDUSC, però malgrat tot hi ha riscos evidents”, diu Aguirre.