Comunicació
LLUÏSA PAREDES
ÉS LA ‘JOVE FRANCTIRADORA' PER LA INDEPENDÈNCIA
“La música és la millor arma contra la guerra”
-
La jove violoncelista 24xsegon. -
VÍDEO: La jove violoncelista
Lluïsa Paredes protagonitza el clip ‘The young sniper', que la productora 24 Imatges x Segon ha realitzat amb el següent missatge: ‘Catalunya vol viure en pau i llibertat'. La jove, de 13 anys, toca la ‘suite' número 1 en sol major de Bach en un camp de Celrà
No volem fer mal, no fem mal per voler ser el país que som
Com va sorgir la idea?
El meu pare m'havia explicat la història del violoncel·lista de Sarajevo i tenia ganes de participar, de fer alguna cosa per sumar l'esforç que tothom està fent per Catalunya. Havia pensat d'anar a tocar al bosc; em feia gràcia, i vam sortir a filmar, provant llocs diferents fins a trobar el camp on ho vam fer.
I d'aquí van planificar la història?
Sí. El meu pare em va proposar confondre al principi del vídeo, i mentre preparava el violoncel, fer veure que estava muntant una mena d'arma, que en preparava alguna. Però realment no faig cap acció violenta.
I va ser llarg, el rodatge?
Vam estar-hi tres hores i mitja, filmant, provant diversos llocs i el que més ens va agradar va ser el camp. Vam sortir d'hora per poder filmar el baf de la respiració i fer-ho una mica més dramàtic. Es va fer llarg, també per les interrupcions: cotxes, gent que passejava, caçadors... i vam haver d'esperar-nos.
Com valores l'experiència?
Estava tot gelat i vaig haver d'estar molta estona carretejant el violoncel. Quan vaig començar a tocar no em notava les puntes dels dits! Em va cansar haver de repetir tants cops un mateix passatge, però em va encantar fer-ho.
Per què van escollir Bach?
Perquè la peça és una de les meves preferides, i també perquè Pau Casals va agafar Bach com a símbol de la pau. Havíem pensat en El cant dels ocells, per fer-ho més català, però la idea ens va semblar massa fàcil i forçada.
A diferència del de Sarajevo, aquí la ‘franctiradora' ets tu.
El violoncel·lista de Sarajevo tocava en memòria de les persones que havien mort en aquella plaça i els franctiradors no el van matar. A l'inici del vídeo, faig de franctiradora, però només és una il·lusió, la intenció de confondre. Sóc la franctiradora només com a nom artístic. No disparo, no faig mal, sinó que vull expressar: vull llibertat i pau a Catalunya per mitjà de la música.
La música contra els crits.
Sí, un clam contra el que ens diuen que som i les acusacions que el que volem està malament, i que ho volem per fer mal a altres persones. No volem fer mal, no fem mal per voler ser el país que som.
Penses que la música pot ser la solució a molts mals?
La música és un llenguatge universal i, quan toques, vols expressar quelcom; la vaig escollir perquè ens era propera, i qualsevol persona pot tenir emocions amb ella. La música, per dir-ho d'alguna manera, et transforma. Quan toco amb grups de gent, veig que tots tenim un caràcter sociable, acollidor, i segurament la música és la millor arma contra la guerra, les tensions.
T'esperaves la reacció?
No, em feia gràcia fer el vídeo, tocar al camp i que la gent ho veiés. Em fa molta il·lusió, i espero que serveixi d'alguna cosa, perquè tothom pot donar el seu granet de sorra per la llibertat de Catalunya.
Has pensat fer algun acte amb els companys del conservatori?
No hi havia pensat, però estaria bé fer-ho. Li vaig enviar el vídeo al meu professor, i una amiga que toca el violoncel i companys del conservatori també l'han vist, i els ha agradat la idea.
El lema del vídeo és en anglès per arribar a tot el món?
Sí, volíem que no fos únicament per a Catalunya, que traspassés fronteres. El que volem és que gent de fora el vegi, ens entengui i pugui ajudar-nos.
Heu fet un segon vídeo, The soldier, amb la mateixa intenció?
És com una continuació. El missatge inicial del segon vídeo és la guerra però amb un sentit de pau. Darrerament a Catalunya hem patit moltes agressions cap a la nostra llengua, la nostra escola, i són representades per les bombes. I no volem cap mena de guerra provocada pels que no volen que siguem catalans. El protagonista, el meu germà Eduard, escriu I'm a catalan a la paret d'un refugi, la frase que va dir Pau Casals a les Nacions Unides. Perquè el sentiment de ser català és de sempre, no és només d'ara. Per moltes bombes i per molts atacs que facin a la llengua o la cultura, això no canviarà.