Salut eliminarà el dret a ser operat en menys de sis mesos
El decret que ara garanteix una espera màxima per a intervencions no urgents serà substituït per un altre que establirà temps variables
Les llistes augmentaran, però Salut assegura que es prioritzaran els casos més greus
El decret que, des de l'any 2002 –en època de l'anterior govern de CiU–, ha garantit un màxim de sis mesos per ser intervingut de catorze procediments quirúrgics no urgents quedarà sense efecte ben aviat, segons van confirmar ahir fonts del Departament de Salut. El govern té previst substituir aquest decret per un altre que estableixi uns temps d'espera variables en funció del tipus d'intervenció i de les circumstàncies del pacient. “Hi haurà intervencions que tindran un temps d'espera per sobre dels sis mesos i d'altres, per sota”, van avançar les mateixes fonts.
La conselleria té previst presentar dilluns vinent un nou model de gestió de les llistes d'espera, que canviarà substancialment el sistema pel qual es decideix quin pacient passa per davant dels altres a l'hora de ser intervingut. El nou model tindrà en compte cinc criteris: l'impacte que la patologia té en la qualitat de vida del pacient, el risc de complicacions que té mentre espera ser operat, els beneficis que pugui obtenir de la intervenció, l'ús de recursos sanitaris que es deriven del fet de no ser operat i el temps que esperen els pacients ja en llista.
Casos més greus
Salut reconeix que la disminució de l'activitat quirúrgica als hospitals de la xarxa pública a causa de la retallada farà augmentar les llistes d'espera. Això obligarà cada centre a valorar, a través d'una comissió quirúrgica, el grau de prioritat de cada cas. D'aquesta manera, Salut considera que podrà “donar millors garanties als casos més greus”. D'altra banda, es crearan comissions territorials que controlaran l'estat de les llistes d'espera a cada hospital per fer possible la derivació de pacients a centres d'una mateixa zona on la demora sigui menor.
Fins ara, el decret que encara està en vigor ha garantit sis mesos d'espera màxima per a catorze intervencions, entre les quals hi ha les cataractes, les pròtesis de maluc i genoll, els galindons, l'extirpació de la vesícula biliar, etc. Tot i la garantia legal, encara hi ha alguns centres que no compleixen els temps màxims, sobretot en pròtesis i galindons, segons dades del desembre del 2010, les últimes que Salut ha fet públiques.
Amb el nou model de priorització, Salut també canviarà la llista d'intervencions amb garantia: en traurà algunes, com per exemple els galindons, i n'inclourà d'altres, com ara l'hèrnia discal, el cateterisme cardíac i la cirurgia cardíaca valvular i coronària.
LA XIFRA
La retallada ha causat retards en la cirurgia urgent
El tancament de sales d'operacions i de llits als hospitals de la xarxa pública no només ha obligat a retardar les operacions considerades no urgents, sinó que també ha acabant afectant altres cirurgies que sovint no poden esperar, com ara l'oncològica.
Metges de l'hospital de Bellvitge –en què els professionals han creat, per iniciativa de la junta clínica, una comissió de seguiment dels efectes de la retallada– van denunciar fa uns dies aquest fet amb dades concretes. Segons el doctor Jaume Torras, metge adjunt del servei de cirurgia digestiva, la llista d'espera per a operacions de càncer i d'altres patologies complexes “ha deixat de ser raonable” i està “al límit” del que és acceptable. Com a exemple, afirma que un pacient amb càncer de colon i metàstasi al fetge pot esperar 30 o 40 dies a ser operat, però no 80 o 90 com està passant.
Arran d'aquesta situació, un grup de metges de Bellvitge van oferir-se fa uns dies a operar pacients a les tardes sense cobrar. Un gest que va ser, sobretot, simbòlic –reconeix el doctor Torras–, ja que, tal com va comunicar la direcció de l'hospital, el cost de les intervencions va molt més enllà de la tasca dels cirurgians. La direcció també va anunciar la reobertura de totes les sales d'operacions dilluns vinent.
El personal sanitari de l'hospital de Sant Pau també va mostrar la seva disposició a continuar atenent pacients a les consultes externes els divendres, malgrat que la direcció pretén tancar el servei aquest dia de la setmana. A les comarques de l'Alt Camp i la Conca de Barberà, un grup de cirurgians, anestesistes, infermeres i auxiliars han creat una associació que promou que els professionals regalin una jornada laboral per escurçar les llistes d'espera.
Per la seva banda, Salut manté que l'atenció als casos greus “no ha variat”, tot i la retallada, i assegura que els gerents dels hospitals tenen instruccions de reobrir sales d'operacions i llits si és necessari.