cIÈNCIA
Estudien si córrer amb contaminació és beneficiós
L'exposició a certes partícules al centre de Barcelona és deu cop més alta que a la carretera de les Aigües
La creença popular diu que fer esport, encara que sigui en un entorn contaminat, és bo per a la salut. No hi ha, però, cap estudi concloent que ho demostri; d'aquí ve que investigadors de l'Institut de Diagnòstic Ambiental i Estudis de l'Aigua (Idaea) del CSIC avaluïn aquests dies l'efecte de la contaminació en un grup de corredors de Barcelona.
L'experiment Expo-Cov consisteix a fer que els 25 voluntaris corrin durant una hora (individualment o per parelles) al llarg de diferents franges horàries en dos entorns diferents. Van començar la setmana corrent al parc de l'Escorxador –un espai del centre de Barcelona molt freqüentat pels corredors perquè és pla i sense semàfors, i on se sol córrer a tocar dels cotxes perquè una volta sencera equival a un quilòmetre– i el cap de setmana correran a la carretera de les Aigües de Collserola, un entorn molt més natural i saludable. Les proves es repetiran a l'hivern, en condicions climàtiques molt diferents, i també en altres localitzacions de l'Estat. Els corredors, d'edats i condicions diverses, duen sensors per valorar l'esforç i la qualitat de l'aire. Abans i després de cada sessió se sotmeten a anàlisis mèdiques per descobrir si hi ha diferències substancials en funció de l'entorn, i en quin sentit.
Durant les proves els investigadors del CSIC mesuren quina és la contaminació ambiental i també la de l'aire exhalat pels esportistes. Els resultats preliminars (el projecte va començar al juliol) demostren que a la ciutat l'aire que surt dels pulmons està molt més carregat de partícules de carbó negre que al camp. Més endavant s'analitzaran les mostres de sang recollides per buscar “marcadors que puguin indicar danys pulmonars a nivell bioquímic”, explica Pilar Fernández, investigadora del projecte.
Com més lluny dels cotxes, millor
Tot i que la quantitat de partícules en suspensió pugui ser similar, mentre que a la carretera de les Aigües hi ha molts components naturals, com ara polsim de sorra o pol·len, a la ciutat hi ha molta més presència de l'anomenat “carbó negre” que deixen anar els vehicles. “Concretament, al parc de l'Escorxador hi ha deu vegades més contaminants que a la carretera de les Aigües. Mentre que a Collserola les dades són 0,5 micrograms per metre cúbic, a la ciutat en tenim 5”, explica un altre investigador de l'Idaea, Barend van Drooge. Al marge de les conclusions a les quals pugui arribar l'estudi –que se sabran d'aquí a un any, quan s'hagin fet totes les proves sobre el terreny i les analítiques–, el científic recomana als corredors que, si volen quedar menys exposats a la contaminació, intentin allunyar-se del trànsit: “Només que ens apartem a 50 metres dels cotxes el volum d'algunes partícules serà tres vegades menor.”