Societat

primer pas: Les oposicions

Sis anys estudiant amb un cronòmetre a la mà

Un got d'aigua, un cronòmetre, un full en blanc i el temari són els quatre objectes imprescindibles de l'opositor a jutge; i molta, molta força de voluntat. L'examen consta d'una part de cent preguntes de tipus test, i la segona, a davant d'un tribunal a Madrid, en què els candidats han de recitar un dels prop de 200 temes jurídics que han memoritzat.

Laia Boix, de 30 anys i de Barcelona, i Carlos Fernández, de 29 i veí de Santa Coloma de Gramenet, recorden els sacrificis per guanyar el concurs d'oposicions. Tots dos van fer colzes sis anys. “Hi ha gent que es tanca quinze hores estudiant. Jo ho vaig fer com una feina, de set a vuit hores al dia”, afirma Boix, i confessa que cada matí s'obligava a sortir a comprar el pa per no deixar-se, a més de lloar la paciència del seu xicot. “No m'he tancat, però no he fet vacances ni he viatjat mai a l'estranger”, declara Fernández, que revela que la seva vàlvula d'escapament era anar a córrer.

El seu mentor, el magistrat de l'Audiència de Barcelona, Josep Niubó, ens rep amb cava i pastes per rememorar distesos com cada setmana li recitaven el temari durant una hora. Niubó, un gran defensor de l'humanisme, ensenya el que anomena amb humor “la sala de tortures”: l'habitació on la Laia i el Carlos, li feien l'exposició de lleis amb un cronòmetre a la mà. A davant del tribunal de Madrid, només tenen dotze minuts per fer l'exposició. Tots tres comparteixen que és un sistema anacrònic, on “t'ho jugues tot a una carta i hi ha la por escènica”. Niubó manifesta: “Els vaig dir que havien de ser un punt obsessius, sinó no et treus l'oposició. Tots dos són persones sensates, que mereixien haver aprovat abans.” Niubó, amb 37 anys a la carrera judicial, declara que a l'Escola Judicial de la seva època (a Madrid i creada el 1947) “no es tractava l'aspecte humà. I, la societat ha d'exigir al jutge sentit comú reforçat amb normes jurídiques”.

En aquests sis anys, la Laia i en Carlos, com la majoria d'opositors, han viscut a casa els pares. Ara ja són jutges en pràctiques i cobren cap a 1.500 euros al mes. L'any 2013 tindran el seu jutjat. “Espero que la il·lusió us duri molt”, els desitja Niubó, i hi afegeix: “La interpretació de la llei és lliure. El jutge està entre el límit que fixa la llei i el que és correcte.”

De ben jove tenia clar que volia ser jutgessa. A la meva família, que hi ha advocats, sempre em deien que els jutges es creuen Déu. No és cert
Laia Boix
Jutgessa en pràctiques 63a promoció
Els jutges en pràctiques estan ben formats, tot i que a voltes els falten vivències. Les oposicions no són un sistema anacrònic
Francisco González Maíllo
magistrat d'instrucció 11 de Barcelona
Per ser un bon opositor cal un punt d'obsessió, a més de sacrifici i ordre. I per ser un bon jutge: Ser honest i sentit comú... i saber una mica de Dret
Josep Niubó
magistrat de l'audiència de barcelona
Als 13 anys ja deia que volia ser jutge. Per aprovar les oposicions, he estat sis anys sense fer vacances ni he viatjat mai a l'estranger
Carlos Fernández
Jutge en pràctiques de la 63a promoció
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.