Manuel Irurita, bisbe de Barcelona quan va morir el president de la Generalitat Francesc Macià, el 25 de desembre de 1933, es va negar en un primer moment a enviar capellans a la vetlla i va ser l'arquebisbe de la Tarraconense, Francesc Vidal i Barraquer, qui li va exigir que ho fes.
Aquesta revelació s'inclou en un document fins ara inèdit que ha fet avui públic l'Associació Memòria i Història de Manresa (Bages), que permet consultar-ho al seu portal a internet coincidint amb la commemoració del 78è aniversari de la mort de Macià.
El document és una carta de Jaume Creus, amic íntim de Macià, que va escriure l'any 1970 al biògraf del cardenal Vidal i Barraquer, Ramon Muntanyola, per aclarir-li alguns detalls de la mort i el funeral del president.
Creus va viure molt directament les circumstàncies de la mort de Macià i va cuidar-se del seu embalsamament.
En la seva carta, explica com el cardenal Vidal i Barraquer va obligar el bisbe Irurita a atendre les peticions de la família de Macià d'enviar capellans a la vetlla del president de la Generalitat, ja que aquest era creient.
La carta de Creus explica que “a Barcelona, en aquell moment, teníem un mal bisbe, un gran enemic de Catalunya, que es deia Irurita. Estalviem la paraula senyor perquè no ho era. Es negava a enviar capellans, que els demanava la família del president, per anar a cantar o resar, abans de lliurar el seu cos al govern de Catalunya per al seu embalsamament”.
“El bisbe –afegeix la carta– posava com a condició que també hi havien d'anar capellans a l'enterrament. La família contestava que no era ella qui feia l'enterrament, sinó el govern de Catalunya, segons les lleis establertes. ‘Doncs llavors no hi ha capellans', deia el bisbe”.
Jaume Creus indica que es va haver d'enviar una carta en cotxe al cardenal Vidal i Barraquer per informar-lo d'aquests fets i que aquest, immediatament, va telefonar el bisbat de Barcelona.
“En demanar pel bisbe, li van dir –a Vidal i Barraquer– que se n'havia anat al llit. Amb energia va comminar perquè s'aixequés i li va donar l'ordre taxativa que enviés de seguida a casa del president el que demanava la família i que es donés el compliment degut als seus desitjos. Es va fer així”.
La citada Associació també dóna a conèixer avui un altre document històric relacionat amb la mort de Macià, que és la crònica que Joan Alavedra, secretari personal de Macià, va fer a Ràdio Barcelona dos anys després de la mort del president, conegut popularment com l'Avi.
A la crònica, Alavedra parla de l'acceptació de la mort per part de Macià: “A la seva habitació, resistia a la mort. Lluitava. No volia morir. Faltava tanta feina...!. No volia morir. No ho creia. Va ser més tard, això. Però quan ho va comprendre, la va acceptar, la mort. Amb naturalitat, amb coratge, com tots els actes de la seva vida”.
També explica com es va viure la matinada angoixant de la mort de Macià i quan finalment Ventura Gassol, que va ocupar diversos càrrecs al govern català, el va telefonar i li va dir “Veniu...!, correu...!, s'acaba...!”.
Comentaris
Una més pels botiflers que no coneixen la historia.
Anem sumant coneixements històrics, però pedagogia... i ... a espanya (amb minúscules).
Es curiós com, amb els problemes que tenim avui dia, alguns vagin traient draps bruts sense proves que no ajuden a res. Els draps bruts que si aporten proves, com les més de 10.000 penes de mort firmades de la mà de Companys, en canvi, s'amaguen i quan apareixen s'apel·la als insults.
D´aquestes penes de mort que la Sra Maria Gir asegura que va signar Companys , no hi debia haber la del oficial franquiste que li va fer de defensor en el judici sumarissim que va acabar amb l´afusellament del President , oi ?
Hi ha dones que son molt prolífiques.
Quen porteu de rabia els f. d. p.espanyolistes que pululeu per aquí... Pero es fareu fotre, Catalunya es i será, tans si es volcom si nos vol i Tant el President Macià com el President Companys están a la nostra memoria, assesins podrits que només busqueu pretextes per justificar la seua mort, mal parits, pero a no tardá, ja os farem justicia i per molt d'amagatotes que ara pululeu, sabrem qui sou, i us fotrem fora de Catalunya, tan si us agrada com si no. Mal parits.
Visca Catalunya Lliure iamb Estat Propi. Honra als Presidents Macià i Companys!
Quin gran bisbe en Vidal i Barraquer !
Maria Gir, ni que fos una miqueta valdria la pena que fes un petit esforç estudiant la història del nostre país. La seva ignorància l'encega els sentiments, més penes de mort que les signades pel general Franco i altres assassins del seu entorn, només el superen Hitler i Stalin. Qui es va revoltar en contra del govern legítim de la República no va ser pas la mateixa República, va ser el seu estimat Franco i adlateres. Calli i amaguis que fa llàstima i pena.
Ha, ha,ha! Ja veig que estem molt animats. Amb permís de la gent diré quatre coses:
1. Vidal i Barraquer, va ser un dels bisbes, que a pesar de la repressió republicana feta després del cop d'estat militar contra la II República, no va signar a favor de Franco. Dit això, aquest capellà també tenia un sentit nacional català.
2. El que ja no entenc és aquest atac al Llúis Garcia. El que diu és cert: el mateixadvocat ho va reconéixer. No es pot negar que gent d'ERC i d'altres partits i, fins i tot de la CNT, van salvar capellans, existeixen proves i avals. Però també van salvar la vidade gent dedretes. Calr que vahaver repressió republicana. Però la repressió franquista, va ser més minuciosa amb els consells de guerra o sumaríssims i va durar molt més temps!
3. Aquí no entenc el Valls, suposadament que sigui el suplantador. Haig de dir o que no s'ha llegit la història o jo que sé i, si és el Valls, nacionalista espanyol, aleshores, molt
poca honestedat com sempre. Mal fet, nacionalista espanyol, que jugues a doble joc i escrius com et ve i et rota. Molta poca dignitat, molta poca honradesa i poca humanitat. Res més.
Hola, ja he dit a altre lloc, que no m'importa la suplantació, però no la confusió i, aleshores, un ja perd el fil del que estem tractan. he fet unes consideracions. Reconec que el nacionalisme espanyol no juga nét i que podria ser lícit fer el mateix o pitjor. De tota manera, seria millor la dignitat, serà que estic fet a l'antiga.
Dit això, no em preocupa la suplantació, però l'atac a aquell senyor no m'ha quedat clar i m'ha preocupat, perquè aleshores no entenc. Defensava a Companys. També sóc partidari de Companys, tant com de Macià, com de Valentí Almirall, Rovira i Virgili o Serra i Moret. Podríem posar altres. Una cosa és combatre el nacionalisme espanyol en crítica o suplantació i l'altre fer confusió amb els mateixos companys. Aleshores creix el dubte i no saber què pensa. En fi, si es pot aclarir bé, si no penso actua com cregui. Salutacions.
Goya té una pintura on apareixen dos homes cara a cara i que estan enterrats fins la meitat de les cames, porten dos garrots o potes senceres de porc a les mans i s'atonyinen a cor que vols. Això es el símbol de les dues Espanyes: "españolito que vienes al mundo, una de las dos Españas ha de helarte el corazón" (vers d'Antonio Machado). Aquestes paraulotes i insults entre, suposades, persones adultes fan caure la cara de vergonya. Altre cop a estirar la corda fins que es trenqui i després tothom a cridar socors!. El expedient per declarar beat o sant el bisbe Irurita ha de tenir molts interrogants per tenir-lo paralitzat, aquesta es una de les informacions en contra seva. Una altre son els successos de la seva suposada mort a mans "d'incontrolats de la FAI"" (així mateix ho escriu durant la època de la guerra civil la mateixa "Solidaridad Obrera", diari oficial de la CNT-FAI, ).
A la Viquipedia hi consta que: Les seves suposades despulles estan enterrades a la Catedral de Barcelona, a la capella del Sant Crist de Lepant. Espero que algú, li faci "justícia póstuma" i li busqui un lloc al Valle de los Caidos si volen pero fora de Catalunya. Espero que els amics de l'Associació Memòria i Història de Manresa ho hagin tingut en compte. N'estic segur.
100% amb tu Francesc Bonastre (Pineda de Mar). La histiria es mes complicada com la intenten vendre la majoria de la gent. Les coses ni son blanc ni negra.
Vaig viure 30 anys a Barna i em sento catalá.Em fan pena aquestes disputes antigues.L´enemíc no hi es a casa.Perdoneu, no escric be, pero estimo molt el "meu petit pais". Bones Festes i Visca Catalunya!!!
Encara arroassegats per l'estupidesa relogiosa. Quina creu!
Perdó: "arrossegats" i "religiosa"
El fet de que a data d'avui si vols anar a misa, et posin gaira be una alfombra des de l'entrada, no es per casualitat, els representants de l'esglesia catolica s'ho han guanyat a pols, tot el que han fet els esta passant factura, ells amb les seves bones paraules ho volen enmascarar tot, pero la gent no es tant tonta com ens pensem.
pos yo me cague en la vostra historia i merda de pais ja ja ja ja ja ja
VALENCIA IS NOT CATALUNYA
VIXCA LO REGNE DE VALENCIA
JA JA JA JA JA AJ AJ AJA RABIAAAAAAAAAAA AAAAAAAAAAA JA JA JA JA VIXCA LO REGNE DE VALENCIA
SOM VALENCIANS , NO CATALANS JA JA JA JA AL RIU SENIA LA FRONTERA I BEN ALTA JA JA JA JA JA JA JA JA JA J AJ AJA JAJAJ AJ JA JA JA JA JA AJ AJ AJ AJA JA JA A AJ AJA AJA JA JA JA
1 2
Identificar-me. Si ja esteu registrats, abans d'enviar un comentari us heu d'identificar.
Registrar-me. Per opinar sobre aquesta notícia cal estar registrat.
El Grup Hermes no es responsabilitza dels comentaris fets pels usuaris ni els comparteix perquè enten que són responsabilitat exclusivament seva. Per aquest motiu tots els comentaris es veuran signats amb el nom, els cognoms i la població de llurs autors.
El Grup Hermes es reserva el dret de no publicar els comentaris que no s'ajustin a aquestes normes.
Si té problemes per fer comentaris comprovi les solucions als problemes més habituals a l'apartat corresponent a l'ajuda.