Elisabet Pedrosa
Periodista
“Les segones oportunitats a la vida les has de buscar”
És el primer cop que veig una novel·la que s'ha de llegir amb música de fons...
La música transmet emocions molt potents. Quan jo escrivia la novel·la sentia que aquella era la música que li tocava. Volia transmetre aquest sentiment al lector.
I s'arrisca utilitzant un format romàntic...
Potser sí. Molts cops es creu que el registre romàntic és de segona categoria. Però d'històries d'amor, tots n'hem viscut.
Hi ha elements autobiogràfics...
Sí. És la història del descobriment del desconegut. Parlo del Kewal, que ara és la meva parella, i de les dificultats que van suposar per a ell venir a Catalunya. Però a més és una història d'amor bonica.
Per què l'ha escrita?
Perquè la volia compartir. Les històries positives s'han d'explicar. I també les dificultats.
Quines?
El Kewal, com molts immigrants, es va trobar amb una cultura diferent. Per a ell, el català era una llengua molt estranya. Però també el menjar, la manera de fer...
Però s'hi va adaptar bé, oi?
Amb temps, suor i llàgrimes, sí.
El fet d'enamorar-se de vostè devia ajudar a la integració.
Molt. Però a mi em costa dir la paraula integració. Perquè més que integrar i fer oblidar la identitat dels altres es tracta que sumem els seus valors.
Ah, sí? Com ara?
El de la família, el d'ajudar els altres. L'amor va ser només un cable que va fer que el Kewal tingués ganes de compartir la vida d'aquí.
Al llibre no parla gens de la separació de la primera parella...
Un procés vinculat a la Gina. La relació es va anar deteriorant...
Perdoni, qui és la Gina?
La meva primera filla. Una nena de 9 anys que té una greu discapacitat, cent per cent dependent...
I el Kewal, què hi va dir?
S'hi va fixar i em va dir que em volia ajudar. Sap? La cultura sikh és molt curiosa, perquè l'objectiu és satisfer les necessitats de l'altre. Ell s'estima la Gina i el meu segon fill, el Pol, com si fossin seus. I ara en tenim un tercer!
La vida sempre ens dóna segones oportunitats?
I tant! Però, com la sort, no arriben soles, sinó que les has de buscar.
Vostè escriu: “Què volem de la vida? Una oportunitat per estimar.” És el missatge principal?
Estimar és el més important a la vida. Però he de precisar: és estimar més enllà dels prejudicis. Passar per sobre de tot el que et priva d'obrir el teu cor a l'altre, vingui d'on vingui.
A qui va adreçada la història?
A la societat catalana. Perquè no tenim ben resolta la qüestió de la immigració.