Societat
Rebeca Atencia
Primatòloga
“A la botiga de mobles, pregunti d'on ve la fusta”
Rebeca Atencia (Ferrol, 1977) dirigeix el centre de rehabilitació per a ximpanzés Tchimpounga, al Congo. Ha participat en unes jornades sobre la vida d'aquests primats al Cosmocaixa de l'Obra Social La Caixa.
Per què va marxar a l'Àfrica?
Jo sóc veterinària especialitzada en animals salvatges. Però tot va començar quan vaig col·laborar en la recuperació de ximpanzés a Espanya.
Ximpanzés a Espanya?
Sí. I hi han estat molt explotats. A les platges del sud hi havia gent que portava bebès de ximpanzés perquè els turistes s'hi fotografiessin. Però el ximpanzé es difícil de portar. Els drogaven, els llimaven les dents. I arribava un moment que es feien adults...
Tot un problema...
Els propietaris no sabien què fer-ne. Alguns es van enviar a Anglaterra. D¡'altres es van quedar a cases. Medi Ambient s'hi va posar de valent. Jo treballava així, recuperant aquests ximpanzés. Però no en tenia prou. Volia dedicar-me a reintroduir-los en el seu ambient. Vaig marxar a l'Àfrica, on vaig coincidir amb Jane Goodall...
Què podem aprendre dels ximpanzés?
Jo he après que tenen sentiments i personalitat, que pensen i reflexionen. Només els falta parlar.
Molts pensen que la societat dels ximpanzés és perfecta...
No. És molt complexa. Viuen en comunitats que se separen en grups que es coneixen. Si arriba una comunitat de fora es tornen molt agressius; letals, fins i tot.
Què fa diferents els ximpanzés dels éssers humans?
El llenguatge. Perquè el llenguatge ens permet referir-nos a coses que no són presents.
Tenen ànima, com diu Goodall?
Sí. Quan convius amb ells molt de temps t'oblides que ets amb un ximpanzé. Al centre que dirigeixo hi arriben bebès orfes, amb una mirada tràgica. Potser han vist com mataven les seves mares a cops de matxet.
Qui fa això?
Caçadors furtius. I no per necessitat, sinó per vendre la carn de la mare com a article de luxe per a grans àpats distingits. O per fer màgia amb els pèls. El bebè el venen com a animal de companyia... Alguns cops les autoritats els requisen i ens els porten.
I què fan?
Els recuperem. Els tenim fins que tenen prou edat per reintroduir-los al seu mitjà.
Què hi podem fer, des d'aquí?
Quan vagi a una botiga de mobles, pregunti d'on ve la fusta. Perfecte, si és d'una plantació. Malament, si prové de la selva. Perquè la desforestació està deixant els ximpanzés i els goril·les sense casa ni menjar. I així s'extingeixen.
D'això no se n'haurien de preocupar els africans?
Som nosaltres els que estem explotant els recursos de l'Àfrica.
I si algun lector els vol donar un cop de mà, què ha de fer?
Que entri al web de l'Institut Jane Goodall: www.janegoodall.es.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.