Formació i treball, un bon camí

En un context complex i de crisi com l'actual, s'anuncien novetats positives en el món educatiu i del treball. Davant la terrible dada d'un 50% d'atur juvenil a Espanya, el curs vinent es posaran en marxa les primeres titulacions de formació professional dual a Catalunya, en base a l'experiència de l'Europa central i bàsicament d'Alemanya. La formació dual implica una estreta col·laboració entre les empreses, els centres educatius i l'administració en la formació de joves professionals. Comporta combinar la formació acadèmica amb una formació pràctica a l'empresa, mitjançant un contracte de treball o una beca.

El cas d'Alemanya, en aquesta tradició dual és paradigmàtic. Allí la taxa d'atur juvenil no va més enllà del 8%. Les empreses formen joves adaptats a les seves necessitats i aquests adquireixen experiència i aconsegueixen una primera feina cap als 20 o 21 anys. A Alemanya, més del 55% dels joves opta per la formació professional, una de les taxes més altes dels països de l'OCDE, i disposa d'un alt prestigi social i en el món del treball. A la formació dual alemanya, els joves dediquen la meitat del temps o més a realitzar pràctiques remunerades (entre 400 i 800 euros) i amb cotització a la Seguretat Social. S'estima que prop del 80% dels joves són contractats per l'empresa que els ha acollit en finalitzar el programa. Un aspecte molt destacable del model alemany és que la iniciativa primera va sorgir de les empreses. Es tracta d'una responsabilitat compartida entre els sectors públic i privat, amb una formació basada, principalment, en els requisits pràctics de les empreses i on es produeix una estreta col·laboració entre tots els agents participants: ministeris federals i dels Länder, associacions d'empresaris, cambres de comerç i sindicats. Els beneficis, segons l'agrupació de les cambres de comerç d'Alemanya, són evidents. Per a les empreses és un programa positiu perquè influeixen en el contingut de la formació professional, disminueixen els costos de reclutament i selecció i asseguren el relleu generacional d'empleats qualificats. Pels joves empleats, perquè obtenen una formació rellevant per al mercat de treball, adquireixen habilitats socials i tenen una doble motivació (econòmica i formativa). Finalment, pels governs, la contribució privada alleugereix els pressupostos públics i, sobretot, ajuda a consolidar una taxa d'atur juvenil baixa.

A Catalunya, la prova pilot que s'iniciarà el curs que ve sembla molt més modesta, però sens dubte cal aplaudir-la. Una trentena d'instituts acolliran algun dels quinze cicles formatius de grau mitjà o superior que aplicaran el model dual. Les hores de pràctiques passaran de les quatre-centes actuals a un miler i estaran remunerades a partir del segon any, ja sigui amb un contracte o bé amb una beca. L'institut tindrà una persona de referència a l'empresa que anirà informant de la seva evolució i formació. Les empreses, per tant, s'implicaran, esperem que cada cop amb més força, en la formació professional del nostre país. Sens dubte, cal treballar amb perseverança i imaginació per lluitar contra una de les xacres més importants del nostre sistema educatiu, la del desprestigi de la formació professional. I, alhora, treballar amb tots els instruments a les mans per reduir la taxa d'atur juvenil, a dia d'avui insostenible, i poder oferir un futur digne als joves, pel bé del progrés social i la competitivitat. Seguint el model dual de l'Europa central, mitjançant el treball cooperatiu d'empreses, centres educatius, administració i sindicats. Ens hi juguem una part del futur comú.