L'incert ‘hub' del Prat

L'objectiu que Barcelona tingui un aeroport de connexió –hub– amb una xarxa significativa de vols intercontinentals és més incert, si no més llunyà que mai. Mancat del poder polític per fer passos cap a aquesta aspiració, l'aeroport té el seu destí en mans de les aerolínies privades. En aquest camí, fins avui les coses no li han anat bé. Ara es presenta una nova oportunitat. I torna a ser de risc perquè continua en mans de tercers.

Amb la irrupció fulgurant de les companyies de baix cost a Europa, les aerolínies tradicionals van haver de canviar el rumb. Perdent progressivament el negoci de curt i mitjà radi dintre del continent, que passava a mans d'unes companyies que oferien un nou model a preus més competitius, els gegants aeronàutics van preparar-se per potenciar una xarxa de vols de llarg recorregut cap a tot el món. Coincidint amb el naixement de Vueling com a low cost nativa de Barcelona, el 2004 Iberia anunciava l'abandonament progressiu del Prat per concentrar-se a l'exclusiva T4 de Barajas per llançar la seva estratègia de convertir-se en l'aerolínia líder en el trànsit entre Europa i Sud-amèrica amb el suport del poder polític i financer de Madrid. Aleshores era líder indiscutible a Barcelona i la primera aerolínia de baix cost, la britànica Easyjet, no apareixia fins a la quarta posició en trànsit. Per no perdre en pocs anys el negoci barceloní i frenar l'embranzida de Vueling, que al 2006 ja se situava en quarta posició, l'aerolínia espanyola fundava a Barcelona la seva pròpia companyia de baix cost, Clickair. Al 2008, la filial d'Iberia ja dominava el mercat barceloní, que havia caigut en quatre anys als peus del baix cost. Iberia havia relegat el Prat a aeroport de ciutat turística d'èxit, i a Vueling no li quedava més remei que fusionar-se amb Clickair i passar a control d'Iberia si no volia ser destruïda per l'estratègia voraç del gegant espanyol.

L'aspiració a tenir un aeroport de connexió que havia expressat l'empresariat català en un acte a l'IESE al 2007 quedava cada cop més lluny i a l'espera que el govern de Zapatero descentralitzés el gran monopoli estatal d'Aena per tal que el Prat es pogués gestionar directament des de Barcelona per competir internacionalment. Al 2009, un grup d'empresaris, amb el suport de la Generalitat, intentaven una dificilíssima operació per reflotar la companyia Spanair, en plena fallida, amb l'objectiu de convertir-la en el mitjà de construcció de l'aeroport de connexió. L'operació fracassava enguany amb la suspensió de pagaments de Spanair. Quan ja es preveia que perdria el govern d'Espanya, el PSOE de Zapatero va presentar el pla de privatització d'Aena, que havia de permetre gestionar independentment el Prat de la resta de la xarxa aeroportuària espanyola. Efectivament, el diner privat entrarà a Aena l'any vinent, però el PP ha tancat la porta a la possibilitat que el Prat es gestioni des de Barcelona. Ara, la nova oportunitat per a l'aeroport català és la iniciada compra del 100% de Vueling pel gegant IAG, propietari d'Iberia, de qui vol evitar la fallida aturant les pèrdues creixents i empetitint la companyia.