El menjar que no es llença

Cada català malbarata gairebé 35 quilos de menjar en un any i un 6,3% dels residus municipals que es generen a Catalunya provenen d'aliments que es llencen. Són dades del 2010 que recull l'estudi Diagnòstic del malbaratament alimentari a Catalunya, fet per la UAB, i que contrasten amb una realitat que parla d'un creixent increment de famílies sense recursos que no poden comprar menjar. Entitats com Càritas han incrementat en els darrers sis anys un 121% el nombre de persones ateses i les oficines de serveis socials de molts ajuntaments també s'han col·lapsat.

Amb l'objectiu d'intentar donar una sortida a aquestes dues realitats, l'Ajuntament de Reus ha impulsat el programa de recuperació d'aliments frescos per a persones sense recursos econòmics. Fa quatre mesos que està en marxa i de moment ja ha repartit 25.067 quilos de productes frescos a través del Banc dels Aliments. La iniciativa, avalada per l'Agència Catalana de Residus –que l'ha convertit en programa pilot–, està aconseguint recuperar fins a un 70% dels aliments que fins ara es llençaven.

La idea originària neix d'un treball universitari. Dos estudiants del màster d'MBA Administració i Direcció d'Empreses de la URV, Jordi Baldirà i Anna Puigdomènech, van presentar en el seu projecte un sistema per evitar el malbaratament de molts aliments que estaven en condicions de ser consumits i van idear els mecanismes per fer-los arribar a la gent sense recursos. Per dur-lo a terme, més enllà del suport de les administracions, hi entraven en joc supermercats i grans superfícies que rebutgen a diari aliments amb dates de caducitat properes i que el consumidor no vol comprar.

Als dos objectius esmentats –reduir la quantitat de residus que es generen i completar la dieta de les persones sense recursos amb productes frescos– se n'hi suma un tercer, que és ajudar persones amb discapacitats. I és aquí on entra en joc el Taller Baix Camp, una entitat sense ànim de lucre que ofereix serveis a persones amb discapacitat intel·lectual. Són ells els que, gràcies al premi Integra que atorga el BBVA –amb una dotació de 50.000 euros–, s'han pogut fer càrrec de tirar endavant la logística de la iniciativa, adequant les instal·lacions i donant feina a quatre persones.

La cadena és simple. Al matí es va a recollir els aliments a punt de caducar als supermercats de la ciutat que s'han sumat a la iniciativa –de moment Carrefour, Simply, Bon Preu, el Mercat del Camp, Suma i Consum Cooperativa. Quan el gènere arriba al taller se'n fa un triatge manual per garantir que tots els aliments que s'entreguen siguin òptims per al consum, i la mateixa tarda es porten a les diferents entitats que formen part de la xarxa de distribució d'aliments de la ciutat, que en faran l'entrega a la gent necessitada al mateix dia. «Tractem uns productes amb caducitat immediata i per això l'objectiu és fer arribar el producte a qui el necessita el mateix dia», explica Joan Ramon Nogués, director adjunt del Taller Baix Camp. Per garantir l'estat òptim dels aliments tenen la col·laboració de l'Agència de Salut Pública de Catalunya i gràcies a les aportacions que han fet administracions, associacions i empreses, s'han pogut distribuir cambres frigorífiques a totes les entitats i parròquies que fan l'entrega final dels aliments.

En xifres, el resultat final dels quatre mesos del programa ha estat la recollida d'unes 36 tones d'aliments, dels quals se n'han aprofitat per al consum poc més de 25 tones, la majoria fruita i verdura provinent del Mercat del Camp. Això es tradueix a fer arribar aliments frescos a 1.500 persones necessitades, «tot i que l'objectiu es abastir d'aliments frescos els 6.000 reusencs a qui abasta la xarxa de distribució d'aliments», remarca Nogués. Ara com ara fer-ho possible només depèn dels supermercats de la ciutat, que són els que ofereixen la matèria primera. De fet, per tal de promoure aquests donatius que, al cap i a la fi, es convertirien en escombraries, des de l'Ajuntament de Reus s'ha decidit aplicar bonificacions d'un 10% sobre la taxa d'escombraries a tots els establiments col·laboradors. A banda, també se'ls distribueix una adhesiu identificador perquè els clients amb consciència social sàpiguen qui hi col·labora i qui no.