Clam per mantenir la dependència
Madrid anuncia a través d'un web la retallada de 1.108 milions per a la llei de dependència
Les entitats veuen amenaçada la totalitat de la llei i qualifiquen la mesura d'irresponsable
L'àmbit social català relacionat amb els més desafavorits va criticar ahir durament la dràstica retallada de 1.108 milions d'euros a la llei de la dependència que ha aprovat el govern espanyol en el marc dels últims ajustos exigits per la UE. La nova retallada es va publicar al web del Plan Nacional de Reformas 2013 aquest dimecres, el primer d'un pont de tres dies. El dia abans havien enviat el pla a la Unió Europea.
Si es confirma aquesta nova retallada –el cost total de l'aplicació de la llei a l'Estat és de 6.000 milions, part dels quals van a càrrec de les autonomies i del copagament dels particulars– perillaria la llei en la seva totalitat, van advertir ahir les parts afectades. Per a les comunitats autònomes, Catalunya en especial perquè ja finança el 80% de les ajudes, les entitats socials i les famílies de dependents, que en paguen un percentatge, suposaria un esforç quasi “inassumible”.
La Taula del Tercer Sector, de la qual formen part 4.000 entitats socials a Catalunya, va alertar ahir de les greus conseqüències socials i laborals que podria comportar aquesta nova retallada, que suposa, van dir, “una modificació del model, eliminant drets fonamentals i destruint llocs de treball”. Alhora, segons la Taula del Tercer Sector, la mesura “farà augmentar l'economia submergida”.
Pel que fa als usuaris, la Taula del Tercer Sector lamenta que amb la nova retallada els nous beneficiaris i els que ja reben algun tipus d'ajuda hauran d'assumir un 5% més en forma de copagament, és a dir, “un 50% més del que pagaven fins ara”. Aquesta organització va recordar ahir que en els últims anys ja s'han quedat moltes persones sense atendre i que amb aquesta nova retallada encara hi haurà més famílies i usuaris que no cobraran cap tipus d'ajuda.
La consellera de Benestar Social i Família, Neus Munté, va declarar ahir que si es confirma la intenció del govern espanyol “estaríem assistint a un nou capítol de setge social que practica l'Estat espanyol respecte de les comunitats autònomes, en aquest cas Catalunya, sobre un àmbit tan delicat com és la dependència”. Neus Munté va acusar el govern de Madrid de “deslleialtat” i va afirmar que el govern català desconeix el contingut de la proposta, perquè no n'ha estat informat, i, per tant, “encara no hem pogut analitzar les conseqüències” que suposarà la seva aplicació. El que sí que es confirmaria, segons la consellera, és que “estaríem davant d'una greu irresponsabilitat perquè aquesta qüestió no s'ha tractat, i menys consensuat, amb les comunitats autònomes”.
La consellera va recordar que la dependència és una norma que, ja des dels seus inicis, ha estat infradotada des del punt de vista econòmic, que va generar moltes expectatives “que al final s'han convertit en frustracions”.
En la mateixa línia es va expressar ahir la presidenta de les Entitats Catalanes d'Acció Social, ECAS, i presidenta del Consell Assessor de Polítiques Socials i Familiars de la Generalitat, Teresa Crespo, que va afirmar que aquesta retallada de més de mil milions és “incomprensible”, molt “greu” i, de fet, “liquida la llei”. “En un primer moment –va confessar ahir Crespo– he pensat que el govern havia comès un error, però temo que la pretensió real és liquidar i matar una llei que ja va néixer malalta perquè no es va calcular el cost que representaria, ni el nombre de persones que hi tindrien dret”.
LES FRASES
Amenaça de retallada o nou despropòsit
carles sabaté
La dependència està maleïda des que Zapatero la va posar en marxa, sense fons ni haver calculat quantes persones podrien rebre els ajuts. És clar que, com que la meitat dels diners els havien de posar les autonomies, tampoc el preocupava gaire. La Generalitat va acceptar fer-se càrrec del 50% que li corresponia i també, de la tramitació, i de les reclamacions que se'n deriven.
L'esperança inicial per a moltes famílies i l'avenç en drets socials que va suposar va acabar convertint-se en un viacrucis, tant per la lentitud en el reconeixement de les discapacitats, com en el cobrament. El col·lapse es va anar esvaint amb força esforços de les administracions i la paciència de les famílies i les àvies, ja que la majoria dels beneficiaris són dones (67%). El gran gruix corresponen a persones més grans de 80 anys. El segon gran segment són els més grans de 65.
Amb les retallades, s'han acabat restringint les prestacions que s'havien d'anar incorporant, de forma que aquelles persones que aspiren a rebre uns ajuts poden fer-ho asseguts. Algunes famílies acaben rebent els diners que corresponien a algun difunt familiar.
El repte ara és mantenir el nivell d'atenció a les 161.213 persones que depenen de l'ajut sense dilapidar els comptes públics. La teleassistència, els ajuts domiciliaris o les persones que viuen en residències geriàtriques no poden dependre del dèficit. Desequilibris territorials a banda –no costa el mateix una plaça en una residència catalana que en una d'extremenya–, cada euro retallat en dependència no es correspon ni té la mateixa incidència personal a un euro retallat en defensa, per exemple. Per això resulta especialment greu l'amenaça de Rajoy d'escapçar els ajuts per després, probablement, retallar menys diners dels anunciats i voler penjar-se la medalla que salva la despesa social.
Catalunya aporta el 80% i l'Estat, el 20%
M.P. /La llei de la dependència va néixer coixa des d'un bon inici, segons tots els experts del sector. No es va incloure la majoria dels possibles beneficiaris, i la crisi va fer retallar el pressupost any rere any.
Tampoc mai s'ha complert la premissa que de la part pública, l'aportació econòmica seria d'un 50% entre el govern de l'Estat espanyol i cada comunitat. L'any passat a Catalunya es van gastar un total de 1.350 milions d'euros en serveis i assistències a persones grans o necessitades. D'aquest total, un 70% va ser aportat per l'administració catalana, només un 18% pel govern estatal del PP, i el 12% restant per l'usuari, segons va detallar ahir la conselleria de Benestar Social i Família. Sobre això, la consellera Neus Munté va insistir: “Actualment, un 80% del cost l'està suportant el govern de la Generalitat i només un 20%, l'Estat. Si nosaltres haguéssim fet una aportació tan minsa i tan escarransida com fa l'Estat, l'any passat un 53% de les persones que s'han acollit als serveis o prestacions de la llei no haurien pogut ser ateses.”
L'aportació econòmica que realitza l'usuari va en funció de la seva renda, i si no té recursos se'l continuarà ajudant des de l'administració, segons el departament. Els beneficiaris solen pagar un 10% del cost del servei, com ara tenir un cuidador, xifra que s'incrementa fins al 30% en el cas que hagi d'ingressar en una residència.
A banda d'aprovar una nova retallada d'amagat, el govern del PP tampoc n'ha consultat res a les comunitats. Va anunciar que estudiava un canvi, però res més. En l'últim consell territorial, del gener passat, només es va parlar i polir l'aplicació del decret del juliol, que encobria una altra reducció de recursos, com ara la retallada del 15% del sou als cuidadors i l'allargament dels terminis de pagament.