El suport mutu

En un temps de retallades com el que ens ha tocat viure, no crec que els protagonistes d'aquest reportatge s'hagin llegit les obres de Piotr Kropotkin, però –sigui per necessitat o per convicció– han sabut entendre que un dels principis filosòfics del príncep anarquista, el del suport mutu com a factor de l'evolució, no tan sols els ajudaria a lluitar contra la falta de recursos de què són víctimes, sinó que també contribuiria a acostar dues comunitats allunyades en el temps i la vida: la dels avis de la residència geriàtrica municipal Zoilo Feliu de la Bisbal d'Empordà i la dels interns del centre d'acollida, convent dels franciscans del mateix municipi, persones en risc d'exclusió social i algunes malaltes de sida.

Tot va començar la primavera del 2013, quan les dues entitats dedicades a l'atenció de les persones, que no mantenien relacions particulars, es van trobar en un mateix espai –segons la directora del geriàtric, Carme Solà, al seu centre va ingressar un intern del convent amb problemes mentals– i, a partir d'aquell moment, van iniciar una estreta col·laboració que ha beneficiat les dues parts. Per una banda, la Fundació Acollida i Esperança, que gestiona el convent dels franciscans, intentava fomentar les relacions dels interns amb la comunitat més propera –és a dir, la gent de la Bisbal– i, per l'altra, el geriàtric, que ha signat convenis amb Càritas i la Universitat de Girona, buscava sortides per lluitar contra l'efecte de les retallades socials que afecten les entitats del tercer sector i, en especial, les residències d'avis. Aquell va ser l'inici d'una entesa que ha evolucionat cap a una simbiosi entre l'equip del convent, entestat a convertir el suport voluntari a la residència en una motivació per als seus pacients, i el del geriàtric, que, en vista de la falta de recursos, intenta sumar nous voluntaris a un projecte destinat a atendre uns avis que no renuncien a beneficiar-se de les moltes activitats que ofereix el centre. Com assegura el regidor de Gent Gran, Xavier Font: “Es tractava de buscar solucions a la precarietat i, sumant esforços, se n'han trobat.”

Si repassem l'hemeroteca, podem llegir que, des de l'octubre del 2013, els dijous de cinc a dos quarts de sis de la tarda, interns del convent com ara en Toni, en Joan, en Tunko, l'Edu, en Mingo, en Josep Antoni, en Santi i en José visiten la residència i motiven la gent gran a participar en jocs de taula com ara la botifarra, el parxís i el dòmino. La iniciativa no tan sols s'ha mantingut en el temps, sinó que ha crescut i, així, cada divendres al matí, un voluntari del convent truca al geriàtric per organitzar la sortida dels avis que volen anar a comprar al mercat, un dels més reeixits de l'Empordà: “Al principi –assegura Carme Solà–, hi havia una mica de recel i quan els avis volien pagar la fruita, la roba o altres articles que compraven, no es refiaven dels acompanyants i donaven el moneder als professionals responsables del grup. Ara, però, s'han agafat confiança i tenen una relació molt més propera i familiar.”

Els avis de Zoilo Feliu i els interns del convent han endegat un taller de cistelleria i han repartit les peces fetes entre els usuaris del centre o bé les utilitzen com a decoració. A més, un voluntari ajuda a cuidar l'hort i porta a passejar els gossos terapèutics, dos llauradors, que ajuden a fer la teràpia assistida amb animals. Per si això fos poc, els primers ajuden els segons i assisteixen conjuntament a actes de festa major com ara el concert de la Principal de la Bisbal. Mostren, així, la utilitat de la col·laboració entre entitats socials com a eina de prevenció de la dependència institucional.