Un magistrat permet que un acusat declari últim en un judici
El magistrat de la secció tercera de l'Audiència de Girona Ildefons Carol va permetre ahir a un acusat que declarés últim en un judici que va tenir lloc al Palau de Justícia. Ángel Antonio Forcelledo s'asseia al banc dels acusats per un cas de salut pública que es va produir a Lloret de Mar pel qual el fiscal li sol·licita una pena de sis anys de presó. Abans de començar l'acte de judici, el seu advocat, Carles Monguilod, va demanar al tribunal que l'últim torn de declaració fos per al seu client, en comptes del primer com es fa habitualment. El magistrat ho va aprovar, sense l'oposició de la fiscal. Això va permetre que Forcelledo pogués escoltar els policies, testimonis i forenses, i, al final, pogués donar ell la seva versió dels fets. El lletrat va al·legar que fent-ho així “és més fàcil i alhora molt més garantista amb els drets de l'acusat”. Monguilod va agrair la “generositat del tribunal i que la fiscal no s'hi oposés” i va manifestar: “És un pas molt important al qual fa temps que anem al darrere; fins ara els fiscals habitualment s'hi oposaven.”
La decisió del magistrat gironí arriba enmig d'un debat que s'ha generat a l'entorn d'aquesta pràctica. És previst que tots els magistrats de l'Audiència de Barcelona debatin i votin aviat en un ple si és legal i si no causa indefensió a les parts el fet que l'acusat declari al final del judici (i si ho vol), un cop vistes les proves i els testimonis que hi ha en contra seva. De fet, alguns jutjats catalans ja ho apliquen de manera pionera a l'Estat espanyol per garantir millor la defensa. Una ferma defensora d'aquesta pràctica és la magistrada de l'Audiència de Barcelona Carme Guil, que va ser jutgessa al jutjat penal de Girona.