Quan començo aquest article, en un moment especialment complex per al PSC, la primera pregunta que em faig és qui som aquests que necessitem el PSC. Equivocats, i molt, estaríem si els militants del socialisme català creguéssim que aquest necessitem va dirigit únicament a nosaltres mateixos. En aquesta expressió cal entendre una bona part de la ciutadania catalana. El PSC ha estat al llarg de tots els anys de la seva existència un partit central i imprescindible en la política catalana dels darrers decennis i només Convergència pot igualar-ne la transcendència i importància. Partits centrals, amb discursos i praxi política diferents, però que han estat els pilars fonamentals sobre els quals s'ha bastit l'acció política i el govern de Catalunya.

En els temps que corren, amb una crisi econòmica que no sembla tenir final i amb canvis socials d'abast encara incert, el PSC ha d'aspirar a mantenir aquesta centralitat en l'escena política i tornar a ser el partit de referència de centenars de milers de catalans i catalanes.

Dos són, al meu parer, els reptes que el PSC ha d'afrontar i resoldre en el procés congressual en què ens trobem: mantenir la seva transversalitat i renovar la seva capacitat transformadora. Mantenir la seva transversalitat acollint les moltes facetes que el socialisme català ha demostrat al llarg dels anys i que l'han fet especialment fort. Gent d'orígens socials i polítics diversos que hem sabut en cada moment trobar els punts de contacte per, a manera de xarxa, articular un discurs i unes propostes polítiques clares per als catalans i les catalanes. És precisament quan s'ha intentat mantenir els posicionaments més uniformistes quan el discurs del PSC ha deixat de ser atractiu per a molta gent que espera del socialisme la capacitat crítica i el debat imprescindible per seguir avançant en el progrés de la societat. Per això cal renovar el discurs, obrir-lo a la ciutadania i no tenir excessives precaucions, moltes vegades únicament fruit dels tacticismes electorals, per incorporar gent i postulats nous. Ens calen espais de debat i contrast d'idees, organitzats i plurals, oberts a la gent i on es generin propostes concretes i ben articulades per respondre a les inquietuds que la societat actual ens provoca.

El PSC, com a partit catalanista i d'esquerres, ha de renovar la seva capacitat transformadora de la societat. I ho ha de fer en la doble dimensió en què es desenvolupa el pensament i l'acció política a Catalunya: en l'aspecte nacional i en l'aspecte social. Sense embuts, complexos ni ambigüitats en cap dels dos àmbits. Fent del catalanisme polític el denominador comú capaç d'integrar molta gent en el projecte nacional i que tingui el federalisme com a objectiu compartit amb altres pobles d'Espanya. Per això ens calen nous plantejaments capaços de trencar amb la situació actual, i que, més enllà del debat sobre el grup propi, faci sentir la veu dels socialistes catalans i del que representem en l'escenari polític de l'Estat. Una veu que molta gent, dins i fora de Catalunya, ha de poder sentir com a pròpia.

Com a pròpia ha de sentir-se la veu del PSC davant la situació social i econòmica en què ens trobem. Una situació que, esgotades les polítiques neoliberals i de dretes que precisament ens han abocat a la situació de greu crisi econòmica, necessita propostes d'esquerres, socialment avançades, que posin nous fonaments a l'economia i acabi amb la greu fractura social que cada dia es fa més evident. Propostes clares de model econòmic i propostes igualment clares de model de societat que tinguin la cohesió social com a autèntic objectiu. No serà per la via de la segregació, si no de l'estigmatització, com hem pogut veure amb el sainet dels ajuts de la renda mínima, com garantirem el futur econòmic, social i fins i tot nacional de Catalunya.

És clar que per a això necessitem gent i dirigents, però encara més necessitem discurs i propostes. Ens equivocarem greument, i potser de manera irreversible, si convertim el congrés en una lluita únicament pel càrrec i per la direcció del partit. Fem el debat de les idees, transformem-les en propostes que la ciutadania pugui sentir com a seves, i després triem els millors per portar-les a terme. Aquest és el PSC que necessitem. Els militants socialistes i els catalans i les catalanes.