Aturem l'extermini del català a les Illes, al País Valencià i al Principat ( i II)

Torne a la roda de premsa dels escriptors en defensa del català a les Illes, mentre, Jaume Bonnet, un mestre jubilat fa vaga de fam en contra de l'extermini lingüístic a Mallorca i el 25 hi ha una manifestació multitudinària a Palma que potser Bauzá se la passe per l'entrecuix perquè sembla tenir la mateixa sensibilitat “humana” per la llengua de les Illes que Maurinho o Cristiano Ronaldo o la resta de jugadors de Madrid perquè saben que facen el que facen a la Federació els excusaran i a Gerard Piqué per dir en veu alta el que tots pensem, sobre la “equanimitat” dels àrbitres, el castiguen bona cosa.

Espinàs diu que després de la “Transició” esperava que aquestes coses no passarien, però admet que “ara s'han intensificat més” i no s'imagina fins on poden arribar. “Ens han pres la imaginació” admet amb un punt de pessimisme, tot i que subratlla que ara també hi ha una certa “efervescència” per plantar cara, però són respostes “disperses o poc articulades” perquè “no tenim sentit d'estat”. La seua conclusió és que per evitar agressions contra la llengua “hem de convèncer la gent que no li convé ser espanyola”. Albert Sánchez i Julià de Jòdar demanen a la societat catalana i a les seues institucions que s'impliquen en el que està passant a Mallorca, una situació que Irene Jaume, qualifica “d'apartheid lingüístic”. L'autor de “La pell freda” adverteix que el Principat ha de ser “més sensible” al que passa a la resta dels Països Catalans i recorda que “el Govern ha de respondre a una agressió lingüística sigui on sigui, perquè si no es fes, seria acceptar la segregació interna”, i critica a Artur Mas per “pactar amb la mateixa gent que en una altra banda te la va fotent”; de Jòdar veu “ridícul” parlar de transició nacional quan “s'està esquarterant la nació catalana i es practica un genocidi cultural planificat i demana un pronunciament del parlament de Catalunya sobre el que està passant a Mallorca...

Des del País Valencià i les Illes, supose, agraïm moltíssim que aquests insignes escriptors alcen la veu i denuncien que si no els plantem cara se n'anirà tot a pastar fang i que ens conviden a visitar Matarranya perquè “podem fer un viatge per la Catalunya del futur”, que ja es pot veure també visitant molts llocs d'Alacant i algunes parts de València i de Mallorca... incloses, aquestes tres grans ciutats tan castellanitzades i espanyolitzades. Però, després de donar-los les gràcies, no puc estar-me d'anotar que em sorprèn que Josep Mª Espinàs afirme que s'esperava que aquestes coses “no passarien”, perquè la mateixa Constitució del 1978 (acceptada per Miquel Roca, Solé Turà, Jordi Pujol...), ja ho “anunciava”, fefaentment, que el català, l'euskara i el gallec serien llengües subordinades i, sempre, per sota del castellà, durant més de trenta anys les diputades i diputats del Principat, de les Illes, de València, han acceptat a ull clucs parlar “la Lengua del Imperio” i deixar de banda la seua pròpia llengua i cultura, com si encara estiguérem en la dictadura; des de la mateixa “Transició”, al País Valencià, no han parat ni un minut, (de nit, de dia i al toc de migdia), de maquinar en contra del català de València, per veure la manera de censurar-lo, invisibilitzar-lo, dividir-lo, fragmentar-lo, prohibir-lo, estigmatitzar-lo, marginar-lo, arraconar-lo, fer-lo recular i, en última instància, exterminar-lo del tot... No han parat de fer decrets i resolucions en contra dels drets lingüístics i de ciutadania dels valencianoparlants, com si fórem una espècie a extingir.

S'interroga el meu admirat escriptor fins on poden arribar? Li ho diré de manera molt clara, com ell sol fer al seus articles: fins a l'aniquilació final; no és que hagem perdut la imaginació, que potser també, és que amb tants colps t'ataüllen i t'ataranten, de manera que et deixen noquejat com en el ring de la boxa quan el boxejador rep molt colps i només espera que el salve la campaneta, però, el gong redemptor no arriba mai i com que no tenim sentit d'estat ni capacitat d'anar ensems, no els parem els peus ni s'intenta seriosament... i “ells te la foten per davant i per darrere.

El mateix dia que aquests excel·lent escriptors feien la roda de premsa en defensa del català a les Illes, una colla anomenada “entitats taurines de Catalunya” presentava al Congrés de diputats de Madrid 600.00 signatures per “reimposar” els bous a Catalunya, en contra de la decisió del Parlament aprovada fa dos anys; aquests sí que tenen sentit d'estat per a fer passar els maltractes i la mort d'animals per la sublim “Fiesta Artística i Nacional”, pagada amb diners públics nostres, com intenten fer passar el maltractament i el genocidi lingüístic dels països de parla catalana pel triomf de la “convivència” i de la “integración de todos los pueblos” d'Espanya (o una forma d'estalvi econòmic per la crisi, per això no es parlarà català ni al Congrés ni al Senat), si fa no fa, el que deia Franco: “españoles todos”... Es porten les firmes al mateix parlament de Madrid que “ens” (entre cometes, perquè jo no m'incloc, perquè mai parlaria una altra llengua que no fos la meua, a Madrid, a Barcelona, a Alacant, a Palma o a València) obliga a parlar en espanyol, al Congrés i Senat, i silenciar i exterminar la nostra llengua, allà i ací no paren de tocar-nos els nassos; quin fàstic!. i Tanmateix, per no quedar-se en el mal gust de boca, hem de constatar que encara resistim molt millor del que ells voldrien i el que hem de fer és veure la manera d'articular des de la societat civil i institucional de manera confederal que trenen els països de parla catalana a la manera de la mata de jonc de Ramón Montaner perquè així els serà molt més difícil aniquilar-nos nacionalment i lingüísticament.