Exili
De la lluita armada al quibuts israelià
El militant del FNC i Època Josep Lluís Pérez es va refugiar el 1977 en una comunitat agrícola socialista del desert del Negev
Va morir el 9 de març a causa d'un càncer, als 57 anys, al país del qual havia adoptat la nacionalitat
Josep Lluís Pérez era un dels refugiats polítics catalans que encara estan escampats arreu del món. El 9 de març va morir víctima d'un càncer a l'edat de 57 anys a Israel, on era des del 1977 amb una falsa identitat que, al llarg dels anys, va esdevenir oficial. Amb el nom de Lluc Puig va adquirir la nacionalitat israeliana i exercia la professió de dissenyador gràfic. Va arribar a Israel amb altres militants d'Època (Exèrcit Popular Català) per refugiar-se al quibuts Dvir, a vint quilòmetres de la ciutat de Beerxeva, en ple desert del Negev. Segons un dels refugiats que l'acompanyaven i que va tornar a Catalunya, “es tracta d'un quibuts laic i socialista, proper al partit laborista, on no hi havia ni sinagoga ni es respectava el sàbat”.
Pérez va néixer a Barcelona el 1955. El 1972, amb disset anys, va començar a militar en els estudiants del Front Nacional de Catalunya i va participar, dins l'Assemblea de Catalunya, en l'organització del primer Onze de Setembre autoritzat, el 1976, a Sant Boi de Llobregat. Amb un grup de militants del FNC es va integrar a Època, i va passar a viure en la clandestinitat. L'u de juliol de 1977 va ser detingut, juntament amb Carles Sastre, Montserrat Tarragó i Àlvar Valls, acusat de la mort de l'industrial Josep Maria Bultó. Va estar empresonat a la Model i a Sòria, fins que el novembre de 1977 se li va aplicar l'amnistia. La mesura de gràcia va ser anul·lada al cap de pocs dies, cosa que va provocar la fugida a l'exili.
Un llibre de les Edicions El Jonc relata la història d'aquest grup, es tracta d'Època, l'exèrcit a l'ombra, escrit per Ferran Dalmau i Pau Juvillà.