Un pacte, vint lleis
L'acord de governabilitat de CiU i ERC preveu una vintena de normes noves i la modificació d'altres ja existents
A més de la de consultes, l'estrella, n'hi ha d'altres per bastir o reforçar les estructures d'estat
S'hi inclou la pendent llei electoral, que requereix dos terços
L'activitat parlamentària de la desena legislatura ja s'entreveu moguda. L'acord de governabilitat signat dimecres entre Artur Mas i Oriol Junqueras al Parlament inclou una vintena de lleis, entre noves normatives i modificacions d'altres de ja vigents. És una xifra similar a la de la legislatura passada –un total de 21–, que, amb un any i poc més de deu mesos, va tenir la durada més curta des del restabliment del Parlament.
En el full de ruta per a la legislatura que comença a caminar, el pas inicial és l'aprovació d'una “declaració de sobirania del poble de Catalunya” que el mateix Mas ja va prometre durant la campanya per al primer ple del Parlament. Es tractarà d'una ratificació carregada de simbolisme que pretén deixar clar el compromís de la cambra amb l'exercici del dret a decidir del país ja des de l'inici, un compromís que haurà de culminar amb una consulta el 2014, llevat que les dues forces acordessin ajornar-la.
La llei que ha de permetre la convocatòria és, sens dubte, l'estrella de les iniciatives legislatives contingudes en el document de l'entesa. La normativa es reprendrà a partir dels treballs fets en la legislatura passada –van acabar per la convocatòria de les eleccions–. Tal com va avançar aquest diari, el govern no aprovarà directament un projecte de llei, sinó que la norma es tramitarà a través d'una ponència parlamentària, cosa que permetrà a Esquerra tenir un paper protagonista i, alhora, obrir l'elaboració i la redacció a la resta de forces favorables al referèndum. L'acord entre CiU i ERC estableix que la llei de consultes s'impulsarà, com a molt tard, a finals de gener del 2013. I la federació ha pres bona nota dels processos viscuts al Quebec. Atenent la feina feta en els dos anys passats, la normativa preveu fixar un cens propi i diferent de l'espanyol que inclouria els més grans de setze anys i els nouvinguts censats al país.
Però no només de consultes viurà el Parlament. El pacte entre la primera i la segona força de la cambra inclou altres lleis que, en paral·lel amb la del referèndum, pretenen bastir les anomenades estructures d'estat sobre les quals s'hauria de sustentar una futura Catalunya independent. I en aquest s'inclou per exemple la llei de la banca, que ha de transformar l'Institut Català de Finances en el banc públic de Catalunya o, sobretot, la de l'administració tributària catalana, la que fixarà la futura hisenda pròpia. Dins del capítol de les estructures d'estat, també s'hi emmarca l'impuls de la llei de policia de Catalunya, per adaptar el Cos dels Mossos d'Esquadra, la de governs locals, la de finançament local i la de l'Aran, àmpliament reivindicada pel territori.
El sanejament de les finances públiques, la recuperació econòmica i la preservació dels serveis públics són altres compromisos de l'entesa entre CiU i ERC i, sobre el paper, es concreten en lleis com ara la simplificació de l'activitat econòmica, la de suport al treballador autònom, la de l'ocupació de Catalunya i del SOC (Servei d'Ocupació Català), la de la formació professional, la de reforma de la renda mínima d'inserció i la de promoció de l'autonomia personal.
Compromís
L'acord de governabilitat inclou una llei que porta el rètol de “pendent” d'ençà de la recuperació de la democràcia: l'electoral. Promesa perpètua en tots els programes de les forces catalanes, la normativa no ha tirat mai endavant, malgrat els treballs que es van fer en la setena i la vuitena legislatura i que no van fructificar pel desacord entre la federació i el PSC. Normativa per a la qual cal un gran consens, dos terços de la cambra, ara CiU i ERC es comprometen, de nou, a tirar-la endavant. Forma part del bloc per a una administració de més qualitat, que també inclou continuar els treballs fets els últims dos anys en ponència parlamentària per a l'elaboració de la llei de transparència i l'accés a la informació pública, així com altres normes com ara una d'igualtat entre homes i dones.
Una desena de plans
A més de vint lleis, l'acord
per a la governabilitat entre CiU i ERC preveu, igualment, una desena de nous plans
per elaborar o aprofundir
en aquesta desena legislatura.
Com les normatives, aquests estan en consonància amb els tres grans blocs de l'entesa CiU-ERC: la convocatòria de la consulta, la política econòmica de la transició nacional i les prioritats en aquest procés. I dins d'aquest últim apartat, s'inclou l'elaboració d'un pla per dissenyar l'administració i la tresoreria de la Seguretat Social per garantir que els catalans percebrien, en qualsevol cas, les pensions i les prestacions d'atur. I un altre que descrigui la transitorietat jurídica fins que s'assumeixin les funcions de l'administració de justícia de Catalunya. Es tracta, en els dos casos, de projectes que pretenen dibuixar el camí a seguir en el trànsit cap a l'estat propi. Així, també n'hi ha per dibuixar el rumb per assumir la gestió, el transport i la distribució de l'energia o de l'aigua i de les principals infraestructures que, en aquests moments, són competència de l'Estat. L'acord incorpora també un pla de lluita contra el frau fiscal per al 2013.
Lleis, plans i també pactes nacionals i comissions de seguiment. Quant als consensos de país, l'entesa CiU-ERC parla de quatre, un dels quals és el que ha de lluitar contra la pobresa i l'exclusió social, una de les peticions d'UDC incorporades a l'acord. La resta són el pacte per la infància a Catalunya, un altre sobre les polítiques de sostenibilitat i un altre per redissenyar el ja existent de Cultura. Pel que fa a les comissions, cinc grups vetllaran pel compliment del pacte.