‘Rojigualda' omnipresent

Ja no n'hi ha prou que els ajuntaments tinguin les quatre banderes que mana la llei a la façana de la casa de la vila. La subdelegada del govern a Catalunya, María Llanos de Luna, vol més. De fet, ja ho va advertir quan va prendre possessió del càrrec i va dir que volia que la presència de l'Estat es fes evident a Catalunya. Si en les últimes setmanes ha anat portant als jutjats ajuntaments que no tenien la bandera espanyola penjada a la façana, ahir va fer un altre pas en la seva particular croada en favor dels símbols espanyolistes. Ha portat l'Ajuntament de Corbera de Llobregat als jutjats i obliga el consistori a posar les banderes no només a la casa de la vila sinó també al pavelló esportiu, la biblioteca, l'escola, el camp municipal de futbol i les dependències de la policia municipal. És a dir, a edificis de titularitat municipal.

L'alcalde, Manel Ripoll (CiU), ha explicat que ja en època del delegat Joan Rangel, el 2009, van rebre un requeriment perquè es col·loqués la rojigualda al balcó. Això es va complir, però el maig passat va arribar la petició d'un veí en què reclamava el compliment estricte de la llei: que a totes les dependències municipals hi hagi les quatre banderes. La resposta del consistori va ser que la situació econòmica no ho permet i que ja són a l'ajuntament. El veí va recórrer al Defensor del Poble, i a partir d'aquí ha intervingut Llanos de Luna, portant l'Ajuntament als jutjats. A partir d'ara, què?

L'alcalde té clares dues coses. D'una banda, que es presentaran al·legacions al procés judicial i recursos. De l'altra, que no pensen complir el requeriment de l'Estat. Fins i tot en el ple de dimarts vinent es planteja presentar una moció per la via d'urgència rebutjant l'ordre de Llanos de Luna. La raó que esgrimeix és bàsicament una, l'econòmica. Cap de les cinc instal·lacions on s'haurien de posar les banderes estan preparades, no tenen pals de bandera i a Corbera hi ha moltes altres necessitats. La indignació de Ripoll és evident: “És voler matar mosques a canonades”, diu.

En un any que fa que és en el càrrec, Llanos de Luna ha demostrat tenir una dèria amb el tema de les banderes. De moment ja ha enviat requeriments a ajuntaments com ara Vilafranca del Penedès, Premià de Mar i Vilassar de Mar, entre d'altres, perquè hi hissin la bandera espanyola. El cas més recent que ha acabat al jutjat és Gallifa, que va rebre l'ordre estatal i va posar un banderí d'un pam al lloc de la rojigualda.

Per altra banda, ahir es va fer saber que el jutjat número 2 del contenciós administratiu de Girona ha requerit l'alcalde de Torroella de Montgrí, Jordi Cordon, que pengi la bandera espanyola a l'edifici consistorial, informa Joan Puntí. L'alcalde ha decidit acatar l'ordre, tot i que encara es reserva fins al límit del termini el dret de presentar un recurs. La part demandant és la Delegació del Govern de Catalunya, que el 18 de juliol del 2011 ja va fer un requeriment perquè es pengés la bandera d'Espanya. L'Ajuntament –segons diu la sentència dictada per la jutgessa Isabel Hernández– no va acreditar que l'hagués feta penjar en el termini d'un mes, i per això el 16 de setembre del 2011 es va presentar el recurs que ara s'ha resolt. Tots els grups municipals, excepte el PP, estan al costat de l'alcalde i es mostren conformes que la bandera espanyola no onegi a l'ajuntament, on no ha estat mai en democràcia.

Les crítiques a la delegada han plogut des de diversos fronts, com ara el mateix govern de la Generalitat. Ahir s'hi va afegir el president de l'Associació de Municipis de Catalunya (AMC), Miquel Buch, que es pregunta si al país no hi ha més necessitats que una guerra de banderes. “També s'han de posar banderes als cementiris o a les deixalleries?”, es pregunta, i afegeix: “Només és Corbera? O són tots? Qui paga aquest dispendi?” L'AMC oferirà assessorament legal a tots els ajuntaments associats.

La delegada ho ha tingut només obsessió per les banderes. Ha volgut ser l'assot de la defensa espanyolista i també ha dut als jutjats ajuntaments com ara Celrà, Espinelves i Arenys de Munt. Són tres dels prop de 200 consistoris que s'han declarat territoris catalans lliures i sobirans en rebuig per l'ofec a què Espanya sotmet Catalunya. Tot plegat coincidint amb altres municipis que s'han declarat insubmisos fiscals amb l'Estat. Ja ho ha fet Gallifa i avui ho farà Alella.

L'espiral encetada per Llanos de Luna sembla que no té aturador. També ha portat davant del jutge els ajuntaments de Girona i Figueres perquè van llogar dos trens per portar gent a Barcelona la passada Diada per tal que participessin en la macromanifestació de l'11 de Setembre. Una manifestació en què la delegada va demostrar que les matemàtiques no són el seu fort. El milió i mig de persones que van prendre el centre de la ciutat van ser 600.000 ciutadans, segons ella. És clar que a l'octubre, quan es va fer la concentració en favor de la unitat d'Espanya, en lloc de restar va sumar: els 6.000 participants van inflar la xifra fins als 65.000. El paper de Llanos de Luna tampoc es va demostrar galdós arran de les consultes fetes a molts municipis sobre la independència.